Almenar
Municipi situat més al nord de la comarca, al punt de contacte amb la Noguera i la Llitera (Aragó).
El lloc d’Almenar, d’origen àrab, tingué un paper destacat en les lluites entre els reis de les taifes de Saragossa i de Lleida a finals del segle XI. Conquerit el 1145, restà sota el domini dels comtes de Barcelona i fou una vila reial fins que fou cedit a la família dels Carcassona a mitjan segle xiv.
La vila, situada al peu d’un antic castell, té una bonica plaça central, en la qual destaquen la casa de la vila, amb una harmoniosa façana neoclàssica (segle xviii), i l’església parroquial de Santa Maria.
Font: Generalitat de Catalunya
El lloc d’Almenar, d’origen àrab, tingué un paper destacat en les lluites entre els reis de les taifes de Saragossa i de Lleida a finals del segle XI. Conquerit el 1145, restà sota el domini dels comtes de Barcelona i fou una vila reial fins que fou cedit a la família dels Carcassona a mitjan segle xiv.
La vila, situada al peu d’un antic castell, té una bonica plaça central, en la qual destaquen la casa de la vila, amb una harmoniosa façana neoclàssica (segle xviii), i l’església parroquial de Santa Maria.
Font: Generalitat de Catalunya
Dades de la Població
Població 2014 3.547 hab. | Densitat 53,36 hab/km2 | Superfície 66,47 km2
Altitud 329 m
| Gentilici almenarencs
refranyer català
A Almenar, qui no l'ha feta la farà
A Alguaire, no xerren gaire; a Almenar, si fa no fa; a Alfarràs, una vergonya, i a Agerri, no pot anar
A Almenar, qui no l'ha feta la farà
A Alguaire, no xerren gaire; a Almenar, si fa no fa; a Alfarràs, una vergonya, i a Agerri, no pot anar