Ametlla del Vallès, L'
Antic nucli històric, avui dia essencialment convertit en centre residencial i població d’estiueig.
Prop del temple parroquial de Sant Genís, del segle xvii però amb restes romànics, hi ha algunes cases amb finestrals gòtics del segle xvi. Destaca, pel conjunt de cases modernistes, noucentistes i eclèctiques i d’arquitectura moderna, la notable obra de Manuel Joaquim Raspall (la Casa del Comú, el Cafè, Can Millet de Baix, etc.) o d’altres arquitectes contemporanis, com J. A. Coderch de Sentmenat i Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay.
Entre les antigues masies del terme mereix una menció especial el Mas Draper, un conjunt arquitectònic notable amb una gran torre i un relleu esculpit del segle xvi.
Can Xammar de Baix, sobre el poble, és un gran casal del segle xvii i la Plantada, Plandolit i altres cases també tenen un gran passat històric.
L'habitatge Casa Puig (1972-1973), al número 22 del carrer de Sant Sebastià, obra dels arquitectes Mora, Piñón i Viaplana, és una bona mostra del que es va conèixer
com «Escola de Barcelona», amb un discurs tancat i d’esquena a un entorn que no pot assumir ni donar-li suport.
El poble està envoltat d'urbanitzacions, sobretot en el camí vers el santuari de Puiggraciós, que ja es troba en el terme del Figueró.
Font: Generalitat de Catalunya
Prop del temple parroquial de Sant Genís, del segle xvii però amb restes romànics, hi ha algunes cases amb finestrals gòtics del segle xvi. Destaca, pel conjunt de cases modernistes, noucentistes i eclèctiques i d’arquitectura moderna, la notable obra de Manuel Joaquim Raspall (la Casa del Comú, el Cafè, Can Millet de Baix, etc.) o d’altres arquitectes contemporanis, com J. A. Coderch de Sentmenat i Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay.
Entre les antigues masies del terme mereix una menció especial el Mas Draper, un conjunt arquitectònic notable amb una gran torre i un relleu esculpit del segle xvi.
Can Xammar de Baix, sobre el poble, és un gran casal del segle xvii i la Plantada, Plandolit i altres cases també tenen un gran passat històric.
L'habitatge Casa Puig (1972-1973), al número 22 del carrer de Sant Sebastià, obra dels arquitectes Mora, Piñón i Viaplana, és una bona mostra del que es va conèixer
com «Escola de Barcelona», amb un discurs tancat i d’esquena a un entorn que no pot assumir ni donar-li suport.
El poble està envoltat d'urbanitzacions, sobretot en el camí vers el santuari de Puiggraciós, que ja es troba en el terme del Figueró.
Font: Generalitat de Catalunya
Dades de la Població
Població 2014 8.283 hab. | Densitat 586,20 hab/km2 | Superfície 14,13 km2
Altitud 281 m
| Gentilici ametllatans
refranyer català
A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és
A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és
