Balaguer, més aprop del que et penses

Catalunya




 
Dades Generals Ajuntament Organismes Eleccions Escuts i Banderes allotjaments gastronomia Biblioteques Oficines de Turisme Fotografies Propostes Agenda
Dades Generals

Balaguer

Ciutat, cap de la comarca de la Noguera, situada a banda i banda del riu Segre.

És documentada des de l’època àrab. Sembla que l’any 877 s’hi construí una alcassaba o fortalesa en temps de Ban Qas. L’antiga població sarraïna s’estenia pel gran pla d’Almatà, del qual encara es conserva el gran perímetre amb fragments de muralles i més de vint torres i restes d’edificacions en el subsòl.

Conquerida definitivament el 1105, va esdevenir residència dels comtes d’Urgell, que construïren a l’indret de la Buda dels musulmans una residència anomenada Castell Formós. Els comtes li concediren cartes de poblament els anys 1118 i 1174 per atreure gent per poblar-la. Ben aviat es va constituir a la ciutat un govern o consell de paers, que fou reestructurat l’any 1311 pel comte Ermengol X d’Urgell.

La població va anar creixent i esdevingué un important centre de mercats i fires, així com polític com a cap de la vegueria de Balaguer. La població medieval va originar-se apinyada als vessants del turó coronat per les esglésies de Santa Maria i del Sant Crist, entre la muralla i el riu Segre.

El seu centre és el Mercadal, una plaça porticada on hi ha l’ajuntament, oficines bancàries i els centres d’esbarjo més importants.

També és notable el carrer del Pont, amb porxos sobre el Segre. Destaca sobre la ciutat l’església parroquial i antiga col•legiata de Santa Maria, un notable edifici gòtic, començat el 1351 i acabat el 1558.

La ciutat té encara amplis sectors de muralles a la part alta i estrets carrerons i places amb edificis dels segles xvii i xviii. A l’indret de l’antic castell comtal resten abundants elements dels fonaments, excavats fa uns anys, puix que el Castell Formós fou destruït en el setge del 1413, i en el proper pla de l’Almatà, on hi hagué l’antiga mesquita musulmana, es va aixecar l’església de Santa Maria de l’Almatà.

El sector de la ciutat de l’esquerra del riu, conegut amb el nom de «Davant Balaguer», està format per carrers rectilinis i es va començar a edificar avançat el segle xviii. Es comunica amb el sector antic per dos ponts. A l’extrem del pont més antic, refet en diferents ocasions, hi ha el convent de Sant Domènec.

L’església és un edifici gòtic (segles xiv al xvi) inacabat en la seva part anterior, prop de la qual hi ha el claustre gòtic del primitiu convent (1333-1350), d’una gran bellesa i molt estilitzat. Entre l’església i el claustre hi ha una antiga creu de terme gòtica del segle xv. Enfront del convent es troba el Parador Turístic dels Comtes d’Urgell.

En el terme de Balaguer, al lloc anomenat Camí de l’Horta, queda l’església romànica, l’únic vestigi del monestir de monges cistercenques de Santa Maria de les Franqueses.

El Museu Comarcal de la Noguera es troba al carrer de Sant Josep, a l’extrem meridional del nucli antic.

L’Arxiu Històric Comarcal està situat a la plaça del Mercadal, al costat de l’ajuntament. Conserva els habituals fons notarial i documental de la ciutat i altres indrets de la comarca, però sobretot un fons històric del monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Font: Generalitat de Catalunya

Dades de la Població

Població 2014 16.485 hab. | Densitat 288,35 hab/km2 | Superfície 57,17 km2
Altitud 233 m | Gentilici balaguerins


 


refranyer català

A Balaguer, una a cada carrer
A Balaguer, soldats de paper


Evolució Demogràfica