Autor: Jordi
El llac de banyoles
Banyoles
La ciutat de Banyoles ha esdevingut cap de la nova comarca del Pla de l’Estany. S’estén pel costat meridional del llac del qual ha rebut el nom i presideix l’ample pla o fondal centrat per l’estany, de característiques peculiars i d’una gran bellesa.
La població va originar-se entorn del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles, documentat des de l’any 812. Avui dia és un notable centre industrial, cultural i turístic i va rebre un fort impuls constructiu en els Jocs Olímpics de 1992.
L’Estany de Banyoles (pesqueres i passeigs), d’origen tectònic i càrstic, de més d’un milió de metres quadrats de superfície, està envoltat per una carretera amb un recorregut d’uns sis quilòmetres que permet admirar-ne els bonics i en part enjardinats voltants. S’hi practiquen esports nàutics i unes petites barques o vaporets permeten navegar-hi.
La ciutat, tant en el sector de la Vila Vella, inicialment murat, com en el de la Vila Nova, creat a partir de finals del segle xiii i també envoltat per una muralla, té edificis i conjunts dignes d’ésser visitats.
A la Vila Vella hi ha l’antic monestir de Sant Esteve de Banyoles. Al centre de la ciutat hi ha l’església parroquial de Santa Maria dels Turers, un edifici gòtic aixecat entre el 1270 i el 1333. Centra la Vila Nova la interessant plaça porticada del Mercadal i un conjunt d’edificis notables amb finestrals i obertures gòtiques. Destaca l’edifici de la Pia Almoina (segles xii-xvii), que en fou la casa de la vila i ara n’és la seu del Museu Arqueològic Comarcal i de l’Arxiu Històric de la Ciutat.
El Museu Arqueològic Comarcal conserva interessants col·leccions de prehistòria i història locals i comarcals, entre les quals una rèplica de la famosa mandíbula de Banyoles, de l’home de Neandertal, l’original de la qual guarda la família Alsius a la mateixa ciutat.
També hi ha el Museu Municipal Darder d’història natural, a la plaça dels Estudis, núm. 2, amb col·leccions d’antropologia, local i forana, mineralogia, fauna, etnologia i paleontologia.
Banyoles és centre d’excursions a llocs històrics i artístics dels voltants, com Porqueres, Puigpalter o el barri de Mata o més llunyans, com Pujarnol o Rocacorba. Aquesta població també va ser seu olímpica als Jocs de l’any 1992.
Cal destacar-ne la Pesquera de Malagalada, junt a l’estany, una petita obra, també olímpica, que d’alguna manera recupera les antigues pesqueres, algunes de les quals encara es mantenen al marge del llac.
Font: Generalitat de Catalunya
La població va originar-se entorn del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles, documentat des de l’any 812. Avui dia és un notable centre industrial, cultural i turístic i va rebre un fort impuls constructiu en els Jocs Olímpics de 1992.
L’Estany de Banyoles (pesqueres i passeigs), d’origen tectònic i càrstic, de més d’un milió de metres quadrats de superfície, està envoltat per una carretera amb un recorregut d’uns sis quilòmetres que permet admirar-ne els bonics i en part enjardinats voltants. S’hi practiquen esports nàutics i unes petites barques o vaporets permeten navegar-hi.
La ciutat, tant en el sector de la Vila Vella, inicialment murat, com en el de la Vila Nova, creat a partir de finals del segle xiii i també envoltat per una muralla, té edificis i conjunts dignes d’ésser visitats.
A la Vila Vella hi ha l’antic monestir de Sant Esteve de Banyoles. Al centre de la ciutat hi ha l’església parroquial de Santa Maria dels Turers, un edifici gòtic aixecat entre el 1270 i el 1333. Centra la Vila Nova la interessant plaça porticada del Mercadal i un conjunt d’edificis notables amb finestrals i obertures gòtiques. Destaca l’edifici de la Pia Almoina (segles xii-xvii), que en fou la casa de la vila i ara n’és la seu del Museu Arqueològic Comarcal i de l’Arxiu Històric de la Ciutat.
El Museu Arqueològic Comarcal conserva interessants col·leccions de prehistòria i història locals i comarcals, entre les quals una rèplica de la famosa mandíbula de Banyoles, de l’home de Neandertal, l’original de la qual guarda la família Alsius a la mateixa ciutat.
També hi ha el Museu Municipal Darder d’història natural, a la plaça dels Estudis, núm. 2, amb col·leccions d’antropologia, local i forana, mineralogia, fauna, etnologia i paleontologia.
Banyoles és centre d’excursions a llocs històrics i artístics dels voltants, com Porqueres, Puigpalter o el barri de Mata o més llunyans, com Pujarnol o Rocacorba. Aquesta població també va ser seu olímpica als Jocs de l’any 1992.
Cal destacar-ne la Pesquera de Malagalada, junt a l’estany, una petita obra, també olímpica, que d’alguna manera recupera les antigues pesqueres, algunes de les quals encara es mantenen al marge del llac.
Font: Generalitat de Catalunya
Dades de la Població
Població 2014 19.343 hab. | Densitat 1.772,96 hab/km2 | Superfície 10,91 km2
Altitud 172 m
| Gentilici banyolins
refranyer català
A Banyoles, les noies es banyen soles
Com el llac de Banyoles, que no saben on neix ni per què serveix
A Banyoles, les noies es banyen soles
Com el llac de Banyoles, que no saben on neix ni per què serveix
