Total
Restaurants
21
a
Caldes de Montbui
Restaurant El Remei
Adreça: Pg. del Remei, 7
Municipi: Caldes de Montbui
Codi Postal: 08140
Telèfon: 938650002
E-mail: info@elremei.net
Web: www.elremei.net
Valora l'establiment
Aquí podràs tastar...
L'ànec mut pertany a una raça criada a les zones rurals al voltant de Vilafranca des del segle XVI. La criança d'aquesta raça d'ànec ha revifat, juntament amb els galls de raça Penedès, des dels 1990 i actualment, és una de les més apreciades perquè la seva carn és menys greixosa que la d'altres...
L'anxova, Engraulis encrasicolus, és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de...
El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV. Segurament, el cultiu d'arròs en aquesta zona fou introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII, els terratinents van voler-ne limitar el conreu per eliminar les malalties que en aquella època comportava. No va ser fins al 1900 que es...
L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la...
L'horta del Delta del Llobregat és ideal per a cultivar bledes, afavorides pel sòl permeable, la irrigació continuada i la insolació de l'àrea.
Propi de:
Baix Llobregat
L'Alta Ribagorça és una de les comarques on s'hi fan més bolets i amb una gran tradició de conservar-los assecats.
Propi de:
Alta Ribagorça
Aquests bunyols se solen menjar per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca. Es guarden bé durant molts dies i agafen una consistència més densa i per alguns més saborosa.
El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada, ha fet d'aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d'un acte social en sí mateix. La producció de calçots es concentra sobretot en les comarques tarragonines i el seu...
El cargol punxenc, Bolinus brandaris, és una varietat molt apreciada per al consum. És pescat sobretot per la confraria de pescadors de Vilanova.
La seva producció ha augmentat al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses. La introducció dels canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sóls salins en van afavorir el seu conreu.
La Carxofa Prat, amb gairebé 100 anys d'història, és la reina dels cultius del Delta central i assoleix un mateix sabor i paladar de gran qualitat. Per tot això, actualment s'està treballant en l'obtenció del distintiu europeu de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Propi de:
Baix Llobregat
És una varietat de cigró menuda i autòctona de la zona de l’Alta Anoia amb una reconeguda qualitat gastronòmica que ha estat recuperat en els darrers anys per la difícil situació del cereal.
Propi de:
Anoia
Cultivat tradicionalment per al consum domèstic a la vila osonenca d'Oristà, aquesta varietat de cigró es caracteritza visualment per la seva mida reduïda. Es tracta d'un cigró molt gustós i de cocció ràpida, més petit que el cigró habitual i amb pell molt fina, que es comercialitza en petites...
El Baix Llobregat produeix la meitat de les cireres de Catalunya, i n'és la principal comarca productora, amb unes 200 famílies que viuen del cultiu d'aquesta fruita, sobretot a les zones muntanyoses de la comarca. La població de Sant Climent de Llobregat, fins i tot, va rebre el nom de Cirerer del...
Propi de:
Baix Llobregat
És la més apreciada i popular de les varietats tradicionals d'escarola que es conreen als horts catalans. De mida petita i de baixa productivitat, les seves millors produccions s’obtenen en hiverns freds i secs.
Espàrrec blanc i rodó que creix als camps del Baix Llobregat i que deu gran part del seu coneixement a la fira especialment dedicada que es celebra a Gavà des del 1932.
El fajol és la planta Fagopyrum esculentum, tot i que agropecuàriament i gastronòmicament se li dóna un tractament de cereal. A les cases de pagès de la Garrotxa i del Pla de l'Estany se n'acostumava a fer farina i estava molt lligat a les èpoques de carestia i a l'hivern.
Les mongetes de Santa Pau, conreades en els sòls volcànics propers a aquesta localitat, són de l'espècie Phaesolus vulgaris, en concret de la varietat de tavella grisa. Conreades durant molt anys només per l'autoconsum, avui en dia són molt apreciades per la finor del seu sabor i pel poc temps de...
Ben adaptades a les característiques de l'horta lleidatana, a la població d'Alguaire, les Figues de Coll de Dama, una de les varietats d'aquesta fruita més valorades, han passat de ser un cultiu complementari al conreu principal.
La història del formatge d'aquesta DOP arrenca a principis del segle XX, de la necessitat de reestructuració agrària provocada per la fil·loxera, que va fer que augmentés el nombre de pastures. Al 1915 es va formar la Cooperativa Cadí, on es va començar a elaborar aquest formatge tendre i cremós a...
La pesca comercial de la galera, Squilla mantis, es desenvolupa en el Mediterrani a les proximitats de la desembocadura dels rius més importants. En podem trobar per tota la costa catalana tot i que destaquen per la seva qualitat els exemplars de la zona del Delta de l’Ebre.
Identificada com a raça a principis del segle passat, la varietat Vilafranquina negra va estar amenaçada d'extinció fins que es va encetar la seva recuperació a partir de 1980.
La gamba de Palamós és la més popular de les pescades a Catalunya i deu el seu renom a la qualitat que adquireixen les poblacions d'aquesta espècie a les aigües litorals de l'Empordà.
Molt apreciat a les Terres de l'Ebre, aquest llagostí és ingredient habitual a les receptes de cuina de la zona.
Les condicions climàtiques i orogràfiques del Maresme repercuteixen favorablement en la qualitat de les maduixes que s'hi produeixen. A partir de la dècada de 1960 es va produir una gran explosió de la producció de maduixes a la comarca, però a partir de 1980 comença a davallar davant la competència...
Propi de:
Maresme
Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar Egeu, al sud de Grècia, des...
La producció comercial d'aquesta mantega, feta amb llet de vaques de raça frisona, es va iniciar el 1915 quan es va formar la Cooperativa del Cadí. El temps de maduració de la nata, juntament amb l'alimentació de les vaques i el clima de la regió, donen a aquesta mantega el seu olor i sabor...
El reglament d'aquesta DOP protegeix les mongetes de la varietat "ganxet", seques o cuinades en conserva, que compleixin en la producció, l'elaboració, la designació i la comercialització tots els requisits que exigeix el plec de condicions i la resta de la legislació vigent.
Aquest mol·lusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialització, als anys 1940, es recollien de les roques, però actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.
Originàriament era un producte conreat a les cases de pagès com a recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Avui en dia, és un producte de prestigi, apreciat pel seu sabor delicat.
L'oli de l'Empordà és un oli de qualitat basat en varietats autòctones de la zona, com l'argudell, la corivell o la verdal, i les arbequines. La seva distinció com a Denominació d'Origen Protegida (DOP) es troba actualment en fase de reconeixement comunitari.
La Denominació d'Origen Protegida Siurana és el resultat d'una producció oliera mil·lenària al Camp de Tarragona i d'una llarga trajectòria en el desenvolupament de Reus com un dels principals centres oliers de Catalunya.
Propi de:
Alt Camp
| Baix Camp
| Baix Penedès
| Conca de Barberà
| Priorat
| Ribera d'Ebre
| Tarragonès
Si bé en un inici només es feien per Setmana Santa com un recurs substitutiu de la carn, els panadons es poden menjar actualment a qualsevol època de l'any en moltes poblacions de Lleida.
Tot i que no era un cultiu majoritari, introduït a començaments del segle XIX, en els darrers anys la patata ha anat adquirint protagonisme en la producció agrària de la Vall d'en Bas.
Propi de:
Garrotxa
Aquest tubercle de secà sembla que va arribar a Osona a través de la importació d'una varietat conreada habitualment a la Bretanya francesa, la Institut Beauvis, fet que explicaria la seva denominació actual 'del bufet'. Darrerament, un grup de productors i un ajuntament han revitalitzat la seva...
Propi de:
Osona
El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP...
Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya i en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si...
Propi de:
Berguedà
La Indicació Geogràfia Protegida de pollastre i capó del Prat és l'únic de l'Estat reconegut amb aquesta denominació específica, i empara als exemplars de la raça catalana Prat. La seva criança natural fa que la seva carn tingui una qualitat gustativa excepcional.
Propi de:
Prat del Llobregat, El
A començaments del segle XX es coneixien dues varietats de la raça empordanesa de pollastre, la blanca i la rossa , i després de passar un període en el qual la seva supervivència estava amenaçada, es va recuperar a partir dels anys 1980.
Propi de:
Alt Empordà
Beneficiada per les peculiaritats orogràfiques i d'insolació de l'horta de Lleida, la producció d'aquesta fruita dolça en aquestes comarques s'orienta cada cop més cap al cultiu de qualitat, la qual cosa aporta prestigi a les seves pomes.
L'anomenat préssec d'Ordal es cultiva al municipi de Subirats i és una fruita d'excel·lents qualitats aromàtiques i gustatives.
El recuit és un formatge fresc senzill i gustós, que troba la base de la seva qualitat en la llet que s'usa per elaborar-lo. Avui en dia l'elaboració de recuit a la manera tradicional s'ha recuperat des de fa menys de dues dècades per part d'alguns elaboradors que l'elaboren amb llet d'ovella.
Propi de:
Alt Empordà
Varietat de pa tradicional de les Terres de l'Ebre, de consum quotidià, que era el primer que es fornejava en ser adequat per les temperatures altes.
La tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients,...
Propi de:
Agramunt
Aquest peix ha format part tradicionalment de l'alimentació als Pirineus, on s'aprofitava la seva abundància als torrents que alimentaven el Segre o els Noguera. Avui en dia la major part d'aquests salmònids prové de piscifactories a causa de la regressió de l'espècie amb la desaparició de part del...
Propi de:
Pallars Sobirà
És una conserva derivada de la matança del porc que fins fa ben poc es feia només a l'àmbit domèstic i no se'n produïa per vendre.
Propi de:
Bages
| Berguedà
| Osona
| Cerdanya
| Ripollès
| Alt Urgell
| Alta Ribagorça
| Pallars Jussà
| Solsonès
| Val d'Aran
| Anoia
El xolís és un embotit de porc elaborat a les cases de pagès del Pallars amb les millors carns d'aquest animal obtingudes durant la matança, entre desembre i gener, i que admet un llarg període de conservació.
COM ARRIBAR