Restaurant: La Bota de Caldes

Catalunya




 
Dades Generals Ajuntament Organismes Eleccions Escuts i Banderes allotjaments gastronomia Biblioteques Oficines de Turisme Fotografies Propostes Agenda
Restaurants

Ordenar per: Nom descendent | Municipi descendent |

Visualitzar per :

Registres per pàgina : 10 | 25 | 50 |
Total Restaurants 21 a Caldes de Montbui

Restaurant La Bota de Caldes


Adreça: Crta. De Palau a Caldes (urb. Can Valls)

Municipi: Caldes de Montbui

Codi Postal: 08140

Telèfon: 938650757

E-mail: labota@labotadecaldes.es

Web: www.labotadecaldes.es



Valora l'establiment
 

Aquí podràs tastar...

L'ànec mut pertany a una raça criada a les zones rurals al voltant de Vilafranca des del segle XVI. La criança d'aquesta raça d'ànec ha revifat, juntament amb els galls de raça Penedès, des dels 1990 i actualment, és una de les més apreciades perquè la seva carn és menys greixosa que la d'altres...
Aquest peix ha estat una captura habitual al Delta de l'Ebre i és un dels ingredients bàsics de la seva singular gastronomia. Amb ella s'elaborava una conserva molt tradicional, el xapadillo, que els restauradors de la zona han tornat a recuperar.
L'anxova, Engraulis encrasicolus, és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de...
El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV. Segurament, el cultiu d'arròs en aquesta zona fou introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII, els terratinents van voler-ne limitar el conreu per eliminar les malalties que en aquella època comportava. No va ser fins al 1900 que es...
L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la...
L'avellaner és un arbre silvestre ben present a les muntanyes catalanes, la introducció del qual a les explotacions agràries de la Selva va tenir lloc al segle XIX, a causa de la crisi de la fil·loxera. Fins a mitjan segle XX, el cultiu de l'avellaner es feia exlcusivament en secà a les terres altes...
La baldana d'arròs, similar a un botifarró, és l'embotit càrnic més popular de les Terres de l'Ebre i, fins i tot, s'organitzen baldanades populars.
El bitxo de Girona és un pebrot propi de la província de la Girona d'origen incert que es recol·lecta des del juliol fins a l'arribada de la tardor. La seva revitalització actual ha vingut de la mà de la restauració d'aquesta zona.
L'horta del Delta del Llobregat és ideal per a cultivar bledes, afavorides pel sòl permeable, la irrigació continuada i la insolació de l'àrea.
L'Alta Ribagorça és una de les comarques on s'hi fan més bolets i amb una gran tradició de conservar-los assecats.
Aquests bunyols se solen menjar per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca. Es guarden bé durant molts dies i agafen una consistència més densa i per alguns més saborosa.
És una pasta seca i cruixent elaborada per primera vegada fa un segle aproximadament a les pastisseries i fleques del Vendrell. Actualment és una de les especialitats dolces més identificatives d'aquesta vila.
El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada, ha fet d'aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d'un acte social en sí mateix. La producció de calçots es concentra sobretot en les comarques tarragonines i el seu...
El cargol punxenc, Bolinus brandaris, és una varietat molt apreciada per al consum. És pescat sobretot per la confraria de pescadors de Vilanova.
La seva producció ha augmentat al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses. La introducció dels canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sóls salins en van afavorir el seu conreu.
La Carxofa Prat, amb gairebé 100 anys d'història, és la reina dels cultius del Delta central i assoleix un mateix sabor i paladar de gran qualitat. Per tot això, actualment s'està treballant en l'obtenció del distintiu europeu de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
És una varietat de cigró menuda i autòctona de la zona de l’Alta Anoia amb una reconeguda qualitat gastronòmica que ha estat recuperat en els darrers anys per la difícil situació del cereal.
Cultivat tradicionalment per al consum domèstic a la vila osonenca d'Oristà, aquesta varietat de cigró es caracteritza visualment per la seva mida reduïda. Es tracta d'un cigró molt gustós i de cocció ràpida, més petit que el cigró habitual i amb pell molt fina, que es comercialitza en petites...
Fruita dolça selecta, de maduració precoç, amb una important presència a les zones de conreu de la comarca, concretament prop de 500 hectàrees cultivades. Durant la dècada del 1960 i amb la modernització de l'agricultura es van desenvolupar grans plantacions de cirerers, anteriorment associades a la...
El Baix Llobregat produeix la meitat de les cireres de Catalunya, i n'és la principal comarca productora, amb unes 200 famílies que viuen del cultiu d'aquesta fruita, sobretot a les zones muntanyoses de la comarca. La població de Sant Climent de Llobregat, fins i tot, va rebre el nom de Cirerer del...
Les condicions climàtiques del Delta de l'Ebre el fan ideal per al conreu de cítrics. En especial, les clementines de la zona tenen una elevada qualitat, que ha fet que assolissin el reconeixement de la IGP. Les varietats que inclou aquesta certificació són les mandarines de les varietats clementina...
És la més apreciada i popular de les varietats tradicionals d'escarola que es conreen als horts catalans. De mida petita i de baixa productivitat, les seves millors produccions s’obtenen en hiverns freds i secs.
Espàrrec blanc i rodó que creix als camps del Baix Llobregat i que deu gran part del seu coneixement a la fira especialment dedicada que es celebra a Gavà des del 1932.
El fajol és la planta Fagopyrum esculentum, tot i que agropecuàriament i gastronòmicament se li dóna un tractament de cereal. A les cases de pagès de la Garrotxa i del Pla de l'Estany se n'acostumava a fer farina i estava molt lligat a les èpoques de carestia i a l'hivern.
També conegut com a banyolí, és una varietat de fesol típica del Baix Empordà i del la de l'Estany i conreada des de molt antic. Tot i que la seva producció orientada a la comercialització s'havia anat reduint, gràcies a l'esforç per promocionar els productes de la zona per part d'alguns...
Les mongetes de Santa Pau, conreades en els sòls volcànics propers a aquesta localitat, són de l'espècie Phaesolus vulgaris, en concret de la varietat de tavella grisa. Conreades durant molt anys només per l'autoconsum, avui en dia són molt apreciades per la finor del seu sabor i pel poc temps de...
Ben adaptades a les característiques de l'horta lleidatana, a la població d'Alguaire, les Figues de Coll de Dama, una de les varietats d'aquesta fruita més valorades, han passat de ser un cultiu complementari al conreu principal.
També anomenades flaones de Sant Pau, són unes pastes farcides dolces i consistents que es preparaven des de l'Edat Mitjana en algunes viles empordaneses els dies de festa grossa.
Forma part dels formatges artesans recuperats a partir de la dècada dels 80. Aquest, en concret, s'elabora a la serralada del Montsec.
La història del formatge d'aquesta DOP arrenca a principis del segle XX, de la necessitat de reestructuració agrària provocada per la fil·loxera, que va fer que augmentés el nombre de pastures. Al 1915 es va formar la Cooperativa Cadí, on es va començar a elaborar aquest formatge tendre i cremós a...
La pesca comercial de la galera, Squilla mantis, es desenvolupa en el Mediterrani a les proximitats de la desembocadura dels rius més importants. En podem trobar per tota la costa catalana tot i que destaquen per la seva qualitat els exemplars de la zona del Delta de l’Ebre.
Identificada com a raça a principis del segle passat, la varietat Vilafranquina negra va estar amenaçada d'extinció fins que es va encetar la seva recuperació a partir de 1980.
La gamba de Palamós és la més popular de les pescades a Catalunya i deu el seu renom a la qualitat que adquireixen les poblacions d'aquesta espècie a les aigües litorals de l'Empordà.
La garoina és l'equinoderm Paracentrotus lividus, de forma esfèrica i cobert de punxes, que es troba a tota la Costa Brava i a l'Alguer (on se l'anomena Bogamarí). Tradicionalment s'organitzaven les "orisades", menjades populars a les platges o cales on l'element central era la garoina.
Molt apreciat a les Terres de l'Ebre, aquest llagostí és ingredient habitual a les receptes de cuina de la zona.
Els llardons són un producte obtingut del greix de porc i és d'ampli consum a tot el territori, sobretot durant les festes de Carnaval, quan s'elabora la tradicional coca de llardons.
Les condicions climàtiques i orogràfiques del Maresme repercuteixen favorablement en la qualitat de les maduixes que s'hi produeixen. A partir de la dècada de 1960 es va produir una gran explosió de la producció de maduixes a la comarca, però a partir de 1980 comença a davallar davant la competència...
Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar Egeu, al sud de Grècia, des...
La producció comercial d'aquesta mantega, feta amb llet de vaques de raça frisona, es va iniciar el 1915 quan es va formar la Cooperativa del Cadí. El temps de maduració de la nata, juntament amb l'alimentació de les vaques i el clima de la regió, donen a aquesta mantega el seu olor i sabor...
La població d'El Perelló és coneguda amb el nom de 'el poble de la mel' per la gran quantitat d'activitat apicultora, moltes vegades lligada a una indústria familiar, que s'hi desenvolupa i per la qualitat de la mel que s'hi elabora des del segle XIX. És la zona productora de mel més important de...
És una varietat de meló adaptada als conreus d'horta de secà de les comarques de la Plana de Lleida i el seu cultiu, tot i haver patit una recessió als anys 1990, s'ha dinamitzat a través d'algunes iniciatives locals.
El menjar blanc és un producte molt antic que ja es troba recollit en el Llibre de Sent Soví, datat al segle XIV. Present a les comarques tarragonines, el menjar blanc ha esdevingut a Reus un producte típic d’hivern.
El reglament d'aquesta DOP protegeix les mongetes de la varietat "ganxet", seques o cuinades en conserva, que compleixin en la producció, l'elaboració, la designació i la comercialització tots els requisits que exigeix el plec de condicions i la resta de la legislació vigent.
Especialitat dolça típica de les comarques pirinenques i que es feia per aprofitar les restes de la producció de mel fixades a les bresques.
Aquest mol·lusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialització, als anys 1940, es recollien de les roques, però actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.
Originàriament era un producte conreat a les cases de pagès com a recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Avui en dia, és un producte de prestigi, apreciat pel seu sabor delicat.
El Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques amb més tradició i importància en l'elaboració d'olis a Catalunya. Les varietats admeses en aquesta DOP són: morruda o morrut, sevillenca (ambdues originàries de la zona) i farga.
L'oli de l'Empordà és un oli de qualitat basat en varietats autòctones de la zona, com l'argudell, la corivell o la verdal, i les arbequines. La seva distinció com a Denominació d'Origen Protegida (DOP) es troba actualment en fase de reconeixement comunitari.
La Denominació d'Origen Protegida Siurana és el resultat d'una producció oliera mil·lenària al Camp de Tarragona i d'una llarga trajectòria en el desenvolupament de Reus com un dels principals centres oliers de Catalunya.
L'oli d'oliva verge extra d'aquesta DOP prové de la varietat d'oliva empeltre majoritàriament, amb una petita participació d'altres varietats com són l'arbequina, la morruda i la farga. Les condicions climàtiques, l'orografia de la Terra Alta han propiciat l'elaboració d'uns olis d'oliva verge de...
Les orelletes són especialitats dolces hereves de la cuina d'Al-Andalus que encara perviuen amb força acceptació a les comarques tarragonines i lleitadanes.
Els ostrons són una espècie cultivada a partir dels anys 1970 a les Terres de l'Ebre, de forma complementària a la dels musclos en el moment que s'acabava la seva temporada.
Les condicions climatològiques, del sòl i de l'altitud dels conreus, a més de 1000 m.s.n.m, al peu de la serralada de Prades, a la comarca del Baix Camp, així com la llarga tradició en el cultiu d'aquest tubercle, la importància de la qual data del segle XIX, confereixen característiques pròpies a...
Producte tradicional a les hortes de l'Alt Solsonès, sobretot a la vila d'Odèn, va assolir grans produccions a mitjans del segle XX. El despoblament rural i l'abandonament de les activitats agràries, però, n'han reduït la producció.
Tot i que no era un cultiu majoritari, introduït a començaments del segle XIX, en els darrers anys la patata ha anat adquirint protagonisme en la producció agrària de la Vall d'en Bas.
Aquest tubercle de secà sembla que va arribar a Osona a través de la importació d'una varietat conreada habitualment a la Bretanya francesa, la Institut Beauvis, fet que explicaria la seva denominació actual 'del bufet'. Darrerament, un grup de productors i un ajuntament han revitalitzat la seva...
La pesca ha estat una de les activitats econòmiques principals de la costa tarragonina des de fa segles. L'àmbit de les captures de peix blau fetes es situa al Golf de Sant Jordi, des del coll de Balaguer al Cap de Tortosa.
El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP...
Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del segle XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre "Diario de los viajes y hechos en Cataluña", la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona. Les referències a...
Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya i en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si...
A començaments del segle XX es coneixien dues varietats de la raça empordanesa de pollastre, la blanca i la rossa , i després de passar un període en el qual la seva supervivència estava amenaçada, es va recuperar a partir dels anys 1980.
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a...
Beneficiada per les peculiaritats orogràfiques i d'insolació de l'horta de Lleida, la producció d'aquesta fruita dolça en aquestes comarques s'orienta cada cop més cap al cultiu de qualitat, la qual cosa aporta prestigi a les seves pomes.
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a...
L'anomenat préssec d'Ordal es cultiva al municipi de Subirats i és una fruita d'excel·lents qualitats aromàtiques i gustatives.
El clima de la Ribera d’Ebre permet que la fruita dolça, i en concret el préssec, tingui una coloració i un sabor intens i fa que maduri abans que en altres zones del país. Benissanet i Miravet són els principals centres productors d'aquest préssec.
Com el mató, aquest formatge fresc, ben diferenciat de qualsevol altre dels formatges d'aquesta família, està representat per un nom de coneixement i designació popular. La seva elaboració actualment segueix el procés tradicional i, tot i que la seva base és l'elaboració de mató, l'acabat varia molt...
El recuit és un formatge fresc senzill i gustós, que troba la base de la seva qualitat en la llet que s'usa per elaborar-lo. Avui en dia l'elaboració de recuit a la manera tradicional s'ha recuperat des de fa menys de dues dècades per part d'alguns elaboradors que l'elaboren amb llet d'ovella.
El salsafí és una arrel similar al nap, però de gust més fi, típica de les hortes gironines que ha viscut esforços de revitalització en els darrers anys.
Varietat de pa tradicional de les Terres de l'Ebre, de consum quotidià, que era el primer que es fornejava en ser adequat per les temperatures altes.
Pastisset en forma de tap que s'elabora a la població de Cadaqués des del segle XVIII.
La tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients,...
La vila d'Agramunt té una llarga tradició d'elaboració de xocolata que arrenca a finals del segle XVIII i és una de les especialitats més reconegudes de la vila. Tot i que s'han mecanitzat algunes parts del procés, es mantenen els mètodes artesanes d'elaboració.
Aquesta especialitat dolça es va originar a la ciutat de Girona cap als anys 20 com a fruit d'una adaptació local d'un pastís francès de nom 'chou à la créme'. Actualment és una pasta ensucrada que també es fa fora de Girona, però els gironins són més valorats pel sabor i seguiment de la fòrmula...
COM ARRIBAR

Cercar
Paraula clau: Secció Apartat:
Comarca:
Població


Subscriu-te al nostre newsletter

Promociona
el teu negoci
Truca'ns al 938 401 603 i destaca el teu negoci al portal, apropa't als usuaris de TERRA CATALANA des de 15 €/mes
 
 
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Pot acceptar totes les galetes prement el botó ”Acceptar” o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant a la Política de Galetes
acceptar
Què són les galetes

Les galetes són petits arxius de dades que es reben al terminal des del lloc web visitat i s'utilitzen per registrar algunes interaccions de la navegació d'un lloc web emmagatzemant dades que podran ser actualitzats i recuperats. Aquests arxius es guarden a l'ordinador de l'usuari i conté dades anònimes que no són perjudicials per al seu equip. S'utilitzen per recordar les preferències de l'usuari, com l'idioma seleccionat, dades d'accés o personalització de la pàgina.

Les galetes també es poden utilitzar per registrar informació anònima sobre com un visitant utilitza un lloc. Per exemple, des de quina pàgina web s'ha accedit, o si s'ha utilitzat un baner publicitari per arribar.

Per què utilitzem galetes?

Aquesta web utilitza galetes estrictament necessàries i essencials perquè vostè utilitzi el nostre lloc web i li permetin moure's lliurement, utilitzar àrees segures, opcions personalitzades... A més utilitzem les galetes per recollir les dades relatives a l'anàlisi de l'ús de la web. Aquestes s'utilitzen per ajudar a millorar el servei al client, mesurant l'ús i el rendiment de la pàgina per optimitzar-la i personalitzar-la.

Quina utilitat li donem als diferents tipus de galetes?

Galetes tècniques: són aquelles imprescindibles i estrictament necessàries pel correcte funcionament d'un portal web i la utilització de les diferents opcions i serveis que ofereixen.

Galetes de personalització: permeten a l'usuari especificar o personalitzar algunes característiques de les opcions generals de la pàgina web.

Galetes analítiques: les utilitzem per crear perfils de navegació i poder conèixer les preferències dels usuaris amb la finalitat de millorar l'oferta de productes i serveis.

Galetes de publicitat: permeten guardar informació del comportament per mitjà de l'observació dels hàbits, estudiant els accessos i creant un perfil de preferències de l'usuari per oferir publicitat relacionada amb els seus interessos.

Segons el termini aquestes galetes les podem definir com:

Galetes de sessió: són aquelles que duren el temps que l'usuari està navegant per la pàgina web i s'eliminen quan s'acaba.

Galetes permanents: són aquelles que queden guardades al terminal de l'usuari, per un temps més llarg, facilitant el control de les preferències escollides sense haver de repetir certs paràmetres cada vegada que es visiti el lloc web.

Galetes de tercers

Galetes d'anàlisi: permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web per tal de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.

Coneix els tercers:
- Google analytics

Galetes utilitzades per complements de proveïdors externs de contingut: permeten accedir a continguts o serveis proporcionats per tercers, per exemple veure els vídeos allotjats a Vimeo o Youtube.

Coneix els tercers:
- Adobe
- Facebook
- Google maps
- Instagram
- Linkedin
- Pinterest
- Twitter
- Vimeo
- Youtube

I si no vull tenir aquestes galetes o no faig res al respecte?

Per complir amb la legislació vigent, hem de demanar el seu permís per gestionar galetes. Si decideix no autoritzar el tractament indicant la seva no conformitat, només utilitzarem les galetes tècniques, ja que són imprescindibles per a la navegació a la nostra web. En aquest cas, no guardem cap galeta. En cas de continuar navegant per la web sense denegar la seva autorització implica que n'accepta l'ús.

Ha de tenir en compte que si refusa o elimina les galetes de navegació per la web, no podrem mantenir les seves preferències, algunes característiques de les pàgines no estaran operatives, no podrem oferir serveis personalitzats i cada vegada que hagi de navegar per la web haurem de tornar a demanar l'autorització per l'ús de les galetes.

Si així i tot, decideix modificar la configuració del seu accés a la pàgina web, ha de saber que és possible eliminar les galetes o impedir que es registri aquesta informació al seu equip en qualsevol moment modificant els paràmetres corresponent segons el navegador:
- Chrome
- Chrome para Android
- Explorer
- Firefox
- Opera
- Safari
- Safari para IOS