Total
Restaurants
21
a
Caldes de Montbui
Restaurant Mirko Carturan - cuiner
Adreça: Pi i Margall, 7
Municipi: Caldes de Montbui
Codi Postal: 08140
Telèfon: 938654160
E-mail: mirkocarturan@terra.es
Valora l'establiment
Aquí podràs tastar...
|
L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la...
|
El cargol punxenc, Bolinus brandaris, és una varietat molt apreciada per al consum. És pescat sobretot per la confraria de pescadors de Vilanova.
|
|
La Carxofa Prat, amb gairebé 100 anys d'història, és la reina dels cultius del Delta central i assoleix un mateix sabor i paladar de gran qualitat. Per tot això, actualment s'està treballant en l'obtenció del distintiu europeu de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Propi de:
Baix Llobregat
|
|
El Baix Llobregat produeix la meitat de les cireres de Catalunya, i n'és la principal comarca productora, amb unes 200 famílies que viuen del cultiu d'aquesta fruita, sobretot a les zones muntanyoses de la comarca. La població de Sant Climent de Llobregat, fins i tot, va rebre el nom de Cirerer del...
Propi de:
Baix Llobregat
|
|
És la més apreciada i popular de les varietats tradicionals d'escarola que es conreen als horts catalans. De mida petita i de baixa productivitat, les seves millors produccions s’obtenen en hiverns freds i secs.
|
La història del formatge d'aquesta DOP arrenca a principis del segle XX, de la necessitat de reestructuració agrària provocada per la fil·loxera, que va fer que augmentés el nombre de pastures. Al 1915 es va formar la Cooperativa Cadí, on es va començar a elaborar aquest formatge tendre i cremós a...
|
|
Molt apreciat a les Terres de l'Ebre, aquest llagostí és ingredient habitual a les receptes de cuina de la zona.
|
Les condicions climàtiques i orogràfiques del Maresme repercuteixen favorablement en la qualitat de les maduixes que s'hi produeixen. A partir de la dècada de 1960 es va produir una gran explosió de la producció de maduixes a la comarca, però a partir de 1980 comença a davallar davant la competència...
Propi de:
Maresme
|
|
Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar Egeu, al sud de Grècia, des...
|
La producció comercial d'aquesta mantega, feta amb llet de vaques de raça frisona, es va iniciar el 1915 quan es va formar la Cooperativa del Cadí. El temps de maduració de la nata, juntament amb l'alimentació de les vaques i el clima de la regió, donen a aquesta mantega el seu olor i sabor...
|
El reglament d'aquesta DOP protegeix les mongetes de la varietat "ganxet", seques o cuinades en conserva, que compleixin en la producció, l'elaboració, la designació i la comercialització tots els requisits que exigeix el plec de condicions i la resta de la legislació vigent.
|
|
Originàriament era un producte conreat a les cases de pagès com a recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Avui en dia, és un producte de prestigi, apreciat pel seu sabor delicat.
|
El Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques amb més tradició i importància en l'elaboració d'olis a Catalunya. Les varietats admeses en aquesta DOP són: morruda o morrut, sevillenca (ambdues originàries de la zona) i farga.
|
|
Aquest tubercle de secà sembla que va arribar a Osona a través de la importació d'una varietat conreada habitualment a la Bretanya francesa, la Institut Beauvis, fet que explicaria la seva denominació actual 'del bufet'. Darrerament, un grup de productors i un ajuntament han revitalitzat la seva...
Propi de:
Osona
|
|
La pesca ha estat una de les activitats econòmiques principals de la costa tarragonina des de fa segles. L'àmbit de les captures de peix blau fetes es situa al Golf de Sant Jordi, des del coll de Balaguer al Cap de Tortosa.
|
El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP...
|
Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del segle XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre "Diario de los viajes y hechos en Cataluña", la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona. Les referències a...
|
|
Beneficiada per les peculiaritats orogràfiques i d'insolació de l'horta de Lleida, la producció d'aquesta fruita dolça en aquestes comarques s'orienta cada cop més cap al cultiu de qualitat, la qual cosa aporta prestigi a les seves pomes.
|
|
El salsafí és una arrel similar al nap, però de gust més fi, típica de les hortes gironines que ha viscut esforços de revitalització en els darrers anys.
|
La tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients,...
Propi de:
Agramunt
COM ARRIBAR