Catalunya, productes tradicionals

Dades Generals Ajuntament Organismes Eleccions Escuts i Banderes allotjaments gastronomia Biblioteques Oficines de Turisme Fotografies Propostes Agenda
Restaurants
Productes
Registres per pàgina : 10 | 25 | 50 |
Total Productes 124 a Catalunya

La Denominació d'Origen Protegida Siurana és el resultat d'una producció oliera mil·lenària al Camp de Tarragona i d'una llarga trajectòria en el desenvolupament de Reus com un dels principals centres oliers de Catalunya.

L'oli d'oliva verge extra d'aquesta DOP prové de la varietat d'oliva empeltre majoritàriament, amb una petita participació d'altres varietats com són l'arbequina, la morruda i la farga. Les condicions climàtiques, l'orografia de la Terra Alta han propiciat l'elaboració d'uns olis d'oliva verge de gran qualitat.

Les orelletes són especialitats dolces hereves de la cuina d'Al-Andalus que encara perviuen amb força acceptació a les comarques tarragonines i lleitadanes.

Gastroteca.cat

Els ostrons són una espècie cultivada a partir dels anys 1970 a les Terres de l'Ebre, de forma complementària a la dels musclos en el moment que s'acabava la seva temporada.

Propi de
Baix Ebre Montsià

Es va crear a Puigcerdà a la dècada de 1960 com a producte gastronòmic turístic de la comarca i és, de fet, una modalitat de coca de massa de pa.

Propi de
Cerdanya

El pa de Sant Julià és el primer pa a Catalunya que ha obtingut la certificació de Producció Integrada, garantia de seguretat i qualitat des del camp fins a la taula, amb la confiança de conèixer l’origen del blat i el procés complet d’elaboració. Rep aquest nom en honor de l'ermita de Sant Julià d'Altura del Parc Agrari de Sabadell, i el defineixen dos característiques específiques: la farina i el procés d'elaboració.

Conegut també amb la denominació de pa de monyo o pa de galet, és una mena de pa que també es feia antigament en zones properes, al Camp de Tarragona, l'origen del qual es remunta més enllà del segle XX.

Propi de
Priorat Ulldemolins

Si bé en un inici només es feien per Setmana Santa com un recurs substitutiu de la carn, els panadons es poden menjar actualment a qualsevol època de l'any en moltes poblacions de Lleida.

Les condicions climatològiques, del sòl i de l'altitud dels conreus, a més de 1000 m.s.n.m, al peu de la serralada de Prades, a la comarca del Baix Camp, així com la llarga tradició en el cultiu d'aquest tubercle, la importància de la qual data del segle XIX, confereixen característiques pròpies a la patata de Prades.

Gastroteca.cat

Producte tradicional a les hortes de l'Alt Solsonès, sobretot a la vila d'Odèn, va assolir grans produccions a mitjans del segle XX. El despoblament rural i l'abandonament de les activitats agràries, però, n'han reduït la producció.

Propi de
Odèn

Tot i que no era un cultiu majoritari, introduït a començaments del segle XIX, en els darrers anys la patata ha anat adquirint protagonisme en la producció agrària de la Vall d'en Bas.

Propi de
Garrotxa

Aquest tubercle de secà sembla que va arribar a Osona a través de la importació d'una varietat conreada habitualment a la Bretanya francesa, la Institut Beauvis, fet que explicaria la seva denominació actual 'del bufet'. Darrerament, un grup de productors i un ajuntament han revitalitzat la seva producció a la comarca.

Propi de
Osona

El paté és un producte càrnic habitualment emprat per conservar i aprofitar el fetge i altres ingredients resultants de la matança dels animals, que a la població de la Llacuna n'han recuperat l'elaboració artesana.

Propi de
Anoia Llacuna, La

Aquest producte càrnic busca aprofitar el màxim dels elements de la matança del porc, el fetge i la cansalada, i recorda en la seva elaboració als patés de campanya que es fan a França.

Propi de
Val d'Aran

La pesca ha estat una de les activitats econòmiques principals de la costa tarragonina des de fa segles. L'àmbit de les captures de peix blau fetes es situa al Golf de Sant Jordi, des del coll de Balaguer al Cap de Tortosa.

El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP atorguen a aquestes peres més qualitat organolèptica, i resulten en general més dolces i sucoses.

Els periquillos són una pasta dolça molt tradicional al Montsià, que avui dia es pot trobar a les pastisseries d'Ulldecona.

Propi de
Montsià Ulldecona
Pèsols de Llavaneres

Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del segle XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre "Diario de los viajes y hechos en Cataluña", la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona. Les referències a aquesta lleguminosa perduren durant els segles XIX i XX i, fins i tot, gràcies a unes produccions importants, s'exportava a França durant els anys trenta.

Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya i en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si es fa al pla.

Propi de
Berguedà

Tot i que aquest mol·lusc es pesca en diversos llocs del litoral català, en especial a la costa del Maresme, és a la llotja d'Arenys on se n'acumulen més captures. En els darrers anys la població de petxina lluent ha disminuït de forma alarmant.

És un embotit sec del costelló del porc, al qual substitueix en algunes preparacions culinàries, elaborat tradicionalment a l'àmbit domèstic i que actualment només es fa a Tortellà, tot i que se sap que abans també s'elaborava en les poblacions veïnes.

Propi de
Garrotxa Tortellà

Les plomes d'àngel són un producte creat durant la dècada de 1960 a Guissona que deuen el nom a la seva fragilitat i delicadesa.

Propi de
Segarra Guissona

La Indicació Geogràfia Protegida de pollastre i capó del Prat és l'únic de l'Estat reconegut amb aquesta denominació específica, i empara als exemplars de la raça catalana Prat. La seva criança natural fa que la seva carn tingui una qualitat gustativa excepcional.

A començaments del segle XX es coneixien dues varietats de la raça empordanesa de pollastre, la blanca i la rossa , i després de passar un període en el qual la seva supervivència estava amenaçada, es va recuperar a partir dels anys 1980.

Propi de
Alt Empordà

El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a pomes, amb mètodes que respecten la salut humana i el medi ambient i es recullen quan l'estat de maduresa del fruit és l'adequat amb la major cura i rapidesa possible.

Font: Gastroteca.cat – Generalitat de Catalunya
Cercar
Paraula clau: Secció Apartat:
Comarca:
Població


Subscriu-te al nostre newsletter

Promociona
el teu negoci
Truca'ns al 938 401 603 i destaca el teu negoci al portal, apropa't als usuaris de TERRA CATALANA des de 15 €/mes