Total
Restaurants
35
a
Girona
Restaurant El Ginjoler
Adreça: C/ Pic de Peguera, 11
Municipi: Girona
Codi Postal: 17003
Telèfon: 972183202
E-mail: restaurant@elginjoler.com
Web: www.elginjoler.com
Característiques: El restaurant El Ginjoler ofereix cuina de mercat i de temporada amb productes de proximitat de qualitat.
Especialitat: brandada de bacallà amb poma verda de girona i oli de vainilla, arròs de Pals amb siurenys i fetge gras d'ànec, tast de formatges artesans o el milfulls de crema catalana esponjosa i taronja.
Valora l'establiment
Aquí podràs tastar...
|
L'anxova, Engraulis encrasicolus, és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de...
|
El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV. Segurament, el cultiu d'arròs en aquesta zona fou introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII, els terratinents van voler-ne limitar el conreu per eliminar les malalties que en aquella època comportava. No va ser fins al 1900 que es...
|
L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la...
|
El bitxo de Girona és un pebrot propi de la província de la Girona d'origen incert que es recol·lecta des del juliol fins a l'arribada de la tardor. La seva revitalització actual ha vingut de la mà de la restauració d'aquesta zona.
|
Aquests bunyols se solen menjar per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca. Es guarden bé durant molts dies i agafen una consistència més densa i per alguns més saborosa.
|
|
És la més apreciada i popular de les varietats tradicionals d'escarola que es conreen als horts catalans. De mida petita i de baixa productivitat, les seves millors produccions s’obtenen en hiverns freds i secs.
|
|
El fajol és la planta Fagopyrum esculentum, tot i que agropecuàriament i gastronòmicament se li dóna un tractament de cereal. A les cases de pagès de la Garrotxa i del Pla de l'Estany se n'acostumava a fer farina i estava molt lligat a les èpoques de carestia i a l'hivern.
|
|
També anomenades flaones de Sant Pau, són unes pastes farcides dolces i consistents que es preparaven des de l'Edat Mitjana en algunes viles empordaneses els dies de festa grossa.
|
|
La gamba de Palamós és la més popular de les pescades a Catalunya i deu el seu renom a la qualitat que adquireixen les poblacions d'aquesta espècie a les aigües litorals de l'Empordà.
|
|
Els llardons són un producte obtingut del greix de porc i és d'ampli consum a tot el territori, sobretot durant les festes de Carnaval, quan s'elabora la tradicional coca de llardons.
Propi de:
|
Les condicions climàtiques i orogràfiques del Maresme repercuteixen favorablement en la qualitat de les maduixes que s'hi produeixen. A partir de la dècada de 1960 es va produir una gran explosió de la producció de maduixes a la comarca, però a partir de 1980 comença a davallar davant la competència...
Propi de:
Maresme
|
Aquest mol·lusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialització, als anys 1940, es recollien de les roques, però actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.
|
|
Originàriament era un producte conreat a les cases de pagès com a recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Avui en dia, és un producte de prestigi, apreciat pel seu sabor delicat.
|
L'oli de l'Empordà és un oli de qualitat basat en varietats autòctones de la zona, com l'argudell, la corivell o la verdal, i les arbequines. La seva distinció com a Denominació d'Origen Protegida (DOP) es troba actualment en fase de reconeixement comunitari.
|
La Denominació d'Origen Protegida Siurana és el resultat d'una producció oliera mil·lenària al Camp de Tarragona i d'una llarga trajectòria en el desenvolupament de Reus com un dels principals centres oliers de Catalunya.
Propi de:
Alt Camp
| Baix Camp
| Baix Penedès
| Conca de Barberà
| Priorat
| Ribera d'Ebre
| Tarragonès
|
|
Tot i que no era un cultiu majoritari, introduït a començaments del segle XIX, en els darrers anys la patata ha anat adquirint protagonisme en la producció agrària de la Vall d'en Bas.
Propi de:
Garrotxa
|
El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP...
|
|
A començaments del segle XX es coneixien dues varietats de la raça empordanesa de pollastre, la blanca i la rossa , i després de passar un període en el qual la seva supervivència estava amenaçada, es va recuperar a partir dels anys 1980.
Propi de:
Alt Empordà
|
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a...
|
|
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a...
|
|
Com el mató, aquest formatge fresc, ben diferenciat de qualsevol altre dels formatges d'aquesta família, està representat per un nom de coneixement i designació popular. La seva elaboració actualment segueix el procés tradicional i, tot i que la seva base és l'elaboració de mató, l'acabat varia molt...
|
|
El salsafí és una arrel similar al nap, però de gust més fi, típica de les hortes gironines que ha viscut esforços de revitalització en els darrers anys.
|
|
Varietat de pa tradicional de les Terres de l'Ebre, de consum quotidià, que era el primer que es fornejava en ser adequat per les temperatures altes.
COM ARRIBAR