Total
Restaurants
5
a
Lloret de Mar
Restaurant Mas Romeu
Adreça: C/ Pomers, 2
Municipi: Lloret de Mar
Codi Postal: 17310
Telèfon: 972367963
E-mail: info@masromeu.com
Web: www.masromeu.com
Característiques: El restaurant Mas Romeu està ubicat en una edificació d'estil rústic català situat als afores de Lloret de Mar, amb una excel·lent cuina de mercat, de gastronomia tradicional i alhora innovadora, servei acurat, tracte familiar i extensa carta de vins (dos premis Cartaví). Compta amb acollidors menjadors per a 12, 30 i 60 persones, i saló per a banquets fins a 200 persones. Horaris: De 13:00h a 16:00h i de 20:00h a 23:00h.
Especialitat: cargols a la llauna (estil de Girona) albergínies farcides de marisc, timbal de fetge gras amb poma caramelitzada i oli de vainilla o el bacallà a la mousselina d'alls i tomàquet confitat, entre d'altres.
tancat: Vacances al gener.
Valora l'establiment
Aquí podràs tastar...
|
L'anxova, Engraulis encrasicolus, és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de...
|
El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV. Segurament, el cultiu d'arròs en aquesta zona fou introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII, els terratinents van voler-ne limitar el conreu per eliminar les malalties que en aquella època comportava. No va ser fins al 1900 que es...
|
L'avellaner és un arbre silvestre ben present a les muntanyes catalanes, la introducció del qual a les explotacions agràries de la Selva va tenir lloc al segle XIX, a causa de la crisi de la fil·loxera. Fins a mitjan segle XX, el cultiu de l'avellaner es feia exlcusivament en secà a les terres altes...
Propi de:
Selva
|
El bitxo de Girona és un pebrot propi de la província de la Girona d'origen incert que es recol·lecta des del juliol fins a l'arribada de la tardor. La seva revitalització actual ha vingut de la mà de la restauració d'aquesta zona.
|
|
Aquests bunyols se solen menjar per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca. Es guarden bé durant molts dies i agafen una consistència més densa i per alguns més saborosa.
|
El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada, ha fet d'aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d'un acte social en sí mateix. La producció de calçots es concentra sobretot en les comarques tarragonines i el seu...
|
|
El cargol punxenc, Bolinus brandaris, és una varietat molt apreciada per al consum. És pescat sobretot per la confraria de pescadors de Vilanova.
|
|
La seva producció ha augmentat al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses. La introducció dels canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sóls salins en van afavorir el seu conreu.
|
|
La Carxofa Prat, amb gairebé 100 anys d'història, és la reina dels cultius del Delta central i assoleix un mateix sabor i paladar de gran qualitat. Per tot això, actualment s'està treballant en l'obtenció del distintiu europeu de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Propi de:
Baix Llobregat
|
|
És la més apreciada i popular de les varietats tradicionals d'escarola que es conreen als horts catalans. De mida petita i de baixa productivitat, les seves millors produccions s’obtenen en hiverns freds i secs.
|
|
També conegut com a banyolí, és una varietat de fesol típica del Baix Empordà i del la de l'Estany i conreada des de molt antic. Tot i que la seva producció orientada a la comercialització s'havia anat reduint, gràcies a l'esforç per promocionar els productes de la zona per part d'alguns...
|
|
Forma part dels formatges artesans recuperats a partir de la dècada dels 80. Aquest, en concret, s'elabora a la serralada del Montsec.
|
|
La gamba de Palamós és la més popular de les pescades a Catalunya i deu el seu renom a la qualitat que adquireixen les poblacions d'aquesta espècie a les aigües litorals de l'Empordà.
|
|
La garoina és l'equinoderm Paracentrotus lividus, de forma esfèrica i cobert de punxes, que es troba a tota la Costa Brava i a l'Alguer (on se l'anomena Bogamarí). Tradicionalment s'organitzaven les "orisades", menjades populars a les platges o cales on l'element central era la garoina.
|
|
Molt apreciat a les Terres de l'Ebre, aquest llagostí és ingredient habitual a les receptes de cuina de la zona.
|
Les condicions climàtiques i orogràfiques del Maresme repercuteixen favorablement en la qualitat de les maduixes que s'hi produeixen. A partir de la dècada de 1960 es va produir una gran explosió de la producció de maduixes a la comarca, però a partir de 1980 comença a davallar davant la competència...
Propi de:
Maresme
|
El reglament d'aquesta DOP protegeix les mongetes de la varietat "ganxet", seques o cuinades en conserva, que compleixin en la producció, l'elaboració, la designació i la comercialització tots els requisits que exigeix el plec de condicions i la resta de la legislació vigent.
|
Aquest mol·lusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialització, als anys 1940, es recollien de les roques, però actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.
|
La Denominació d'Origen Protegida Siurana és el resultat d'una producció oliera mil·lenària al Camp de Tarragona i d'una llarga trajectòria en el desenvolupament de Reus com un dels principals centres oliers de Catalunya.
Propi de:
Alt Camp
| Baix Camp
| Baix Penedès
| Conca de Barberà
| Priorat
| Ribera d'Ebre
| Tarragonès
|
El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP...
|
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a...
|
|
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a...
|
|
El recuit és un formatge fresc senzill i gustós, que troba la base de la seva qualitat en la llet que s'usa per elaborar-lo. Avui en dia l'elaboració de recuit a la manera tradicional s'ha recuperat des de fa menys de dues dècades per part d'alguns elaboradors que l'elaboren amb llet d'ovella.
Propi de:
Alt Empordà
|
|
Varietat de pa tradicional de les Terres de l'Ebre, de consum quotidià, que era el primer que es fornejava en ser adequat per les temperatures altes.
|
La tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients,...
Propi de:
Agramunt
COM ARRIBAR
