|
Aquest peix ha estat una captura habitual al Delta de l'Ebre i és un dels ingredients bàsics de la seva singular gastronomia. Amb ella s'elaborava una conserva molt tradicional, el xapadillo, que els restauradors de la zona han tornat a recuperar.
|
El Delta de l'Ebre és la zona de Catalunya amb més tradició en la producció d'arrossos. En aquesta DOP hi ha sis varietats autoritzades: bahia, bomba, montsianell, sènia i tebre. Una vegada recol·lectat, l'arròs es deixa assecar, s'emmagatzema, es mol per treure'n la pellofa i les impureses i es renta abans d'envasar-lo.
|
|
La baldana d'arròs, similar a un botifarró, és l'embotit càrnic més popular de les Terres de l'Ebre i, fins i tot, s'organitzen baldanades populars.
|
|
Postre dolç d'ou i ametlla que tradicionalment es feia per la Festa Major a diverses localitats de les Terres de l'Ebre.
|
|
La seva producció ha augmentat al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses. La introducció dels canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sóls salins en van afavorir el seu conreu.
|
Les condicions climàtiques del Delta de l'Ebre el fan ideal per al conreu de cítrics. En especial, les clementines de la zona tenen una elevada qualitat, que ha fet que assolissin el reconeixement de la IGP. Les varietats que inclou aquesta certificació són les mandarines de les varietats clementina fina, hernandina i clemenula.
|
|
La coqueta de sagí és una coca tradicional que abans es reservava per a les festes majors. Presenta diverses formes i lleus variacions de la recepta base en funció de la localitat, però totes tenen en comú la presència d'aquest greix animal.
|
Aquest mol·lusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialització, als anys 1940, es recollien de les roques, però actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.
|
El Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques amb més tradició i importància en l'elaboració d'olis a Catalunya. Les varietats admeses en aquesta DOP són: morruda o morrut, sevillenca (ambdues originàries de la zona) i farga.
|
Els ostrons són una espècie cultivada a partir dels anys 1970 a les Terres de l'Ebre, de forma complementària a la dels musclos en el moment que s'acabava la seva temporada.