Restaurant: El Celler de l'Arbocet

Aquest peix ha estat una captura habitual al Delta de l'Ebre i és un dels ingredients bàsics de la seva singular gastronomia. Amb ella s'elaborava una conserva molt tradicional, el xapadillo, que els restauradors de la zona han tornat a recuperar.

L'anxova, Engraulis encrasicolus, és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de...

L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la...

L'avellaner és un arbre silvestre ben present a les muntanyes catalanes, la introducció del qual a les explotacions agràries de la Selva va tenir lloc al segle XIX, a causa de la crisi de la fil·loxera. Fins a mitjan segle XX, el cultiu de l'avellaner es feia exlcusivament en secà a les terres altes...

La baldana d'arròs, similar a un botifarró, és l'embotit càrnic més popular de les Terres de l'Ebre i, fins i tot, s'organitzen baldanades populars.

El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada, ha fet d'aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d'un acte social en sí mateix. La producció de calçots es concentra sobretot en les comarques tarragonines i el seu...

La seva producció ha augmentat al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses. La introducció dels canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sóls salins en van afavorir el seu conreu.

Les condicions climàtiques del Delta de l'Ebre el fan ideal per al conreu de cítrics. En especial, les clementines de la zona tenen una elevada qualitat, que ha fet que assolissin el reconeixement de la IGP. Les varietats que inclou aquesta certificació són les mandarines de les varietats clementina...

Les condicions climàtiques i orogràfiques del Maresme repercuteixen favorablement en la qualitat de les maduixes que s'hi produeixen. A partir de la dècada de 1960 es va produir una gran explosió de la producció de maduixes a la comarca, però a partir de 1980 comença a davallar davant la competència...

El reglament d'aquesta DOP protegeix les mongetes de la varietat "ganxet", seques o cuinades en conserva, que compleixin en la producció, l'elaboració, la designació i la comercialització tots els requisits que exigeix el plec de condicions i la resta de la legislació vigent.

Aquest mol·lusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialització, als anys 1940, es recollien de les roques, però actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.

La Denominació d'Origen Protegida Siurana és el resultat d'una producció oliera mil·lenària al Camp de Tarragona i d'una llarga trajectòria en el desenvolupament de Reus com un dels principals centres oliers de Catalunya.

L'oli d'oliva verge extra d'aquesta DOP prové de la varietat d'oliva empeltre majoritàriament, amb una petita participació d'altres varietats com són l'arbequina, la morruda i la farga. Les condicions climàtiques, l'orografia de la Terra Alta han propiciat l'elaboració d'uns olis d'oliva verge de...

Les condicions climatològiques, del sòl i de l'altitud dels conreus, a més de 1000 m.s.n.m, al peu de la serralada de Prades, a la comarca del Baix Camp, així com la llarga tradició en el cultiu d'aquest tubercle, la importància de la qual data del segle XIX, confereixen característiques pròpies a...

El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP...

Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del segle XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre "Diario de los viajes y hechos en Cataluña", la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona. Les referències a...