|
Aquest peix ha estat una captura habitual al Delta de l'Ebre i és un dels ingredients bāsics de la seva singular gastronomia. Amb ella s'elaborava una conserva molt tradicional, el xapadillo, que els restauradors de la zona han tornat a recuperar.
|
El Delta de l'Ebre és la zona de Catalunya amb més tradiciķ en la producciķ d'arrossos. En aquesta DOP hi ha sis varietats autoritzades: bahia, bomba, montsianell, sčnia i tebre. Una vegada recolˇlectat, l'arrōs es deixa assecar, s'emmagatzema, es mol per treure'n la pellofa i les impureses i es renta abans d'envasar-lo.
|
|
La baldana d'arrōs, similar a un botifarrķ, és l'embotit cārnic més popular de les Terres de l'Ebre i, fins i tot, s'organitzen baldanades populars.
|
|
Postre dolį d'ou i ametlla que tradicionalment es feia per la Festa Major a diverses localitats de les Terres de l'Ebre.
|
|
La seva producciķ ha augmentat al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espčcies d'hortalisses. La introducciķ dels canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sķls salins en van afavorir el seu conreu.
|
Les condicions climātiques del Delta de l'Ebre el fan ideal per al conreu de cítrics. En especial, les clementines de la zona tenen una elevada qualitat, que ha fet que assolissin el reconeixement de la IGP. Les varietats que inclou aquesta certificaciķ sķn les mandarines de les varietats clementina fina, hernandina i clemenula.
|
|
La coqueta de sagí és una coca tradicional que abans es reservava per a les festes majors. Presenta diverses formes i lleus variacions de la recepta base en funciķ de la localitat, perō totes tenen en comú la presčncia d'aquest greix animal.
|
Aquest molˇlusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuraciķ i riquesa biolōgica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialitzaciķ, als anys 1940, es recollien de les roques, perō actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.
|
El Baix Ebre i el Montsiā sķn dues de les comarques amb més tradiciķ i importāncia en l'elaboraciķ d'olis a Catalunya. Les varietats admeses en aquesta DOP sķn: morruda o morrut, sevillenca (ambdues origināries de la zona) i farga.
|
Els ostrons sķn una espčcie cultivada a partir dels anys 1970 a les Terres de l'Ebre, de forma complementāria a la dels musclos en el moment que s'acabava la seva temporada.