Total
Restaurants
4
a
St. Esteve Sesrovires
Autor: Marketing Paradis
Restaurant a la natura Complex gastronòmic situat en una masia catalana de fi...
Restaurant Paradís Ca n'Amat
Adreça: Calle Montnegre, s/n - Urbanització Can Amat
Municipi: St. Esteve Sesrovires
Codi Postal: 08635
Telèfon: 937714027
E-mail: canamat@paradis.es
Web: www.restaurantecanamatparadis.es
Valora l'establiment
Aquí podràs tastar...
|
L'anxova, Engraulis encrasicolus, és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de...
|
El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV. Segurament, el cultiu d'arròs en aquesta zona fou introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII, els terratinents van voler-ne limitar el conreu per eliminar les malalties que en aquella època comportava. No va ser fins al 1900 que es...
|
L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la...
|
El bitxo de Girona és un pebrot propi de la província de la Girona d'origen incert que es recol·lecta des del juliol fins a l'arribada de la tardor. La seva revitalització actual ha vingut de la mà de la restauració d'aquesta zona.
|
Aquests bunyols se solen menjar per Quaresma, i molt especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca. Es guarden bé durant molts dies i agafen una consistència més densa i per alguns més saborosa.
|
El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada, ha fet d'aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d'un acte social en sí mateix. La producció de calçots es concentra sobretot en les comarques tarragonines i el seu...
|
|
La seva producció ha augmentat al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses. La introducció dels canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sóls salins en van afavorir el seu conreu.
|
|
La Carxofa Prat, amb gairebé 100 anys d'història, és la reina dels cultius del Delta central i assoleix un mateix sabor i paladar de gran qualitat. Per tot això, actualment s'està treballant en l'obtenció del distintiu europeu de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Propi de:
Baix Llobregat
|
|
És la més apreciada i popular de les varietats tradicionals d'escarola que es conreen als horts catalans. De mida petita i de baixa productivitat, les seves millors produccions s’obtenen en hiverns freds i secs.
|
|
El fajol és la planta Fagopyrum esculentum, tot i que agropecuàriament i gastronòmicament se li dóna un tractament de cereal. A les cases de pagès de la Garrotxa i del Pla de l'Estany se n'acostumava a fer farina i estava molt lligat a les èpoques de carestia i a l'hivern.
|
|
Ben adaptades a les característiques de l'horta lleidatana, a la població d'Alguaire, les Figues de Coll de Dama, una de les varietats d'aquesta fruita més valorades, han passat de ser un cultiu complementari al conreu principal.
|
|
També anomenades flaones de Sant Pau, són unes pastes farcides dolces i consistents que es preparaven des de l'Edat Mitjana en algunes viles empordaneses els dies de festa grossa.
|
|
La gamba de Palamós és la més popular de les pescades a Catalunya i deu el seu renom a la qualitat que adquireixen les poblacions d'aquesta espècie a les aigües litorals de l'Empordà.
|
|
Els llardons són un producte obtingut del greix de porc i és d'ampli consum a tot el territori, sobretot durant les festes de Carnaval, quan s'elabora la tradicional coca de llardons.
Propi de:
|
Les condicions climàtiques i orogràfiques del Maresme repercuteixen favorablement en la qualitat de les maduixes que s'hi produeixen. A partir de la dècada de 1960 es va produir una gran explosió de la producció de maduixes a la comarca, però a partir de 1980 comença a davallar davant la competència...
Propi de:
Maresme
|
La producció comercial d'aquesta mantega, feta amb llet de vaques de raça frisona, es va iniciar el 1915 quan es va formar la Cooperativa del Cadí. El temps de maduració de la nata, juntament amb l'alimentació de les vaques i el clima de la regió, donen a aquesta mantega el seu olor i sabor...
|
Aquest mol·lusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialització, als anys 1940, es recollien de les roques, però actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.
|
|
Originàriament era un producte conreat a les cases de pagès com a recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Avui en dia, és un producte de prestigi, apreciat pel seu sabor delicat.
|
L'oli de l'Empordà és un oli de qualitat basat en varietats autòctones de la zona, com l'argudell, la corivell o la verdal, i les arbequines. La seva distinció com a Denominació d'Origen Protegida (DOP) es troba actualment en fase de reconeixement comunitari.
|
La Denominació d'Origen Protegida Siurana és el resultat d'una producció oliera mil·lenària al Camp de Tarragona i d'una llarga trajectòria en el desenvolupament de Reus com un dels principals centres oliers de Catalunya.
Propi de:
Alt Camp
| Baix Camp
| Baix Penedès
| Conca de Barberà
| Priorat
| Ribera d'Ebre
| Tarragonès
|
Els ostrons són una espècie cultivada a partir dels anys 1970 a les Terres de l'Ebre, de forma complementària a la dels musclos en el moment que s'acabava la seva temporada.
|
Les condicions climatològiques, del sòl i de l'altitud dels conreus, a més de 1000 m.s.n.m, al peu de la serralada de Prades, a la comarca del Baix Camp, així com la llarga tradició en el cultiu d'aquest tubercle, la importància de la qual data del segle XIX, confereixen característiques pròpies a...
|
|
Tot i que no era un cultiu majoritari, introduït a començaments del segle XIX, en els darrers anys la patata ha anat adquirint protagonisme en la producció agrària de la Vall d'en Bas.
Propi de:
Garrotxa
|
|
La pesca ha estat una de les activitats econòmiques principals de la costa tarragonina des de fa segles. L'àmbit de les captures de peix blau fetes es situa al Golf de Sant Jordi, des del coll de Balaguer al Cap de Tortosa.
|
El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP...
|
|
Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya i en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si...
Propi de:
Berguedà
|
|
A començaments del segle XX es coneixien dues varietats de la raça empordanesa de pollastre, la blanca i la rossa , i després de passar un període en el qual la seva supervivència estava amenaçada, es va recuperar a partir dels anys 1980.
Propi de:
Alt Empordà
|
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a...
|
|
Beneficiada per les peculiaritats orogràfiques i d'insolació de l'horta de Lleida, la producció d'aquesta fruita dolça en aquestes comarques s'orienta cada cop més cap al cultiu de qualitat, la qual cosa aporta prestigi a les seves pomes.
|
|
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a...
|
|
Com el mató, aquest formatge fresc, ben diferenciat de qualsevol altre dels formatges d'aquesta família, està representat per un nom de coneixement i designació popular. La seva elaboració actualment segueix el procés tradicional i, tot i que la seva base és l'elaboració de mató, l'acabat varia molt...
|
|
El salsafí és una arrel similar al nap, però de gust més fi, típica de les hortes gironines que ha viscut esforços de revitalització en els darrers anys.
|
|
Varietat de pa tradicional de les Terres de l'Ebre, de consum quotidià, que era el primer que es fornejava en ser adequat per les temperatures altes.
|
La tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients,...
Propi de:
Agramunt
|
|
La vila d'Agramunt té una llarga tradició d'elaboració de xocolata que arrenca a finals del segle XVIII i és una de les especialitats més reconegudes de la vila. Tot i que s'han mecanitzat algunes parts del procés, es mantenen els mètodes artesanes d'elaboració.
COM ARRIBAR