Total
Restaurants
6
a
Vallfogona de Balaguer
Autor: Anònim
Restaurant El Dien
Adreça: C/ Estació, 28
Municipi: Vallfogona de Balaguer
Telèfon: 973053014
Mòbil: 653838010
E-mail: eldien@eldien.com
Web: www.eldien.com
Valora l'establiment
Aquí podràs tastar...
|
L'ànec mut pertany a una raça criada a les zones rurals al voltant de Vilafranca des del segle XVI. La criança d'aquesta raça d'ànec ha revifat, juntament amb els galls de raça Penedès, des dels 1990 i actualment, és una de les més apreciades perquè la seva carn és menys greixosa que la d'altres...
|
L'anxova, Engraulis encrasicolus, és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de...
|
El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV. Segurament, el cultiu d'arròs en aquesta zona fou introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII, els terratinents van voler-ne limitar el conreu per eliminar les malalties que en aquella època comportava. No va ser fins al 1900 que es...
|
L'Alta Ribagorça és una de les comarques on s'hi fan més bolets i amb una gran tradició de conservar-los assecats.
Propi de:
Alta Ribagorça
|
El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada, ha fet d'aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d'un acte social en sí mateix. La producció de calçots es concentra sobretot en les comarques tarragonines i el seu...
|
|
El cargol punxenc, Bolinus brandaris, és una varietat molt apreciada per al consum. És pescat sobretot per la confraria de pescadors de Vilanova.
|
|
És una varietat de cigró menuda i autòctona de la zona de l’Alta Anoia amb una reconeguda qualitat gastronòmica que ha estat recuperat en els darrers anys per la difícil situació del cereal.
Propi de:
Anoia
|
|
El fajol és la planta Fagopyrum esculentum, tot i que agropecuàriament i gastronòmicament se li dóna un tractament de cereal. A les cases de pagès de la Garrotxa i del Pla de l'Estany se n'acostumava a fer farina i estava molt lligat a les èpoques de carestia i a l'hivern.
|
|
Les mongetes de Santa Pau, conreades en els sòls volcànics propers a aquesta localitat, són de l'espècie Phaesolus vulgaris, en concret de la varietat de tavella grisa. Conreades durant molt anys només per l'autoconsum, avui en dia són molt apreciades per la finor del seu sabor i pel poc temps de...
|
La història del formatge d'aquesta DOP arrenca a principis del segle XX, de la necessitat de reestructuració agrària provocada per la fil·loxera, que va fer que augmentés el nombre de pastures. Al 1915 es va formar la Cooperativa Cadí, on es va començar a elaborar aquest formatge tendre i cremós a...
|
|
Identificada com a raça a principis del segle passat, la varietat Vilafranquina negra va estar amenaçada d'extinció fins que es va encetar la seva recuperació a partir de 1980.
|
|
La garoina és l'equinoderm Paracentrotus lividus, de forma esfèrica i cobert de punxes, que es troba a tota la Costa Brava i a l'Alguer (on se l'anomena Bogamarí). Tradicionalment s'organitzaven les "orisades", menjades populars a les platges o cales on l'element central era la garoina.
|
|
Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar Egeu, al sud de Grècia, des...
|
El reglament d'aquesta DOP protegeix les mongetes de la varietat "ganxet", seques o cuinades en conserva, que compleixin en la producció, l'elaboració, la designació i la comercialització tots els requisits que exigeix el plec de condicions i la resta de la legislació vigent.
|
|
La pesca ha estat una de les activitats econòmiques principals de la costa tarragonina des de fa segles. L'àmbit de les captures de peix blau fetes es situa al Golf de Sant Jordi, des del coll de Balaguer al Cap de Tortosa.
|
El conreu de peres a Lleida data del segle XIII i les varietats llimonera, blanquilla i conference d'aquesta zona estan amparades sota una Denominació d'Origen Protegida. Les característiques pròpies de sòl i pluviometria de l'horta lleidatana, a més del curós procés de conreu i selecció de la DOP...
|
|
Beneficiada per les peculiaritats orogràfiques i d'insolació de l'horta de Lleida, la producció d'aquesta fruita dolça en aquestes comarques s'orienta cada cop més cap al cultiu de qualitat, la qual cosa aporta prestigi a les seves pomes.
|
La tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients,...
Propi de:
Agramunt
COM ARRIBAR