Badalona, més aprop del que et penses

Important ciutat i terme situats a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Maresme i les comarques del Vallès. La demarcació s’estén des de la serralada Litoral fins a la mar i marca la transició entre el pla de Barcelona, al qual pertany estructuralment, i el Maresme, amb el qual es relliga a través de Montgat.

Tota la part costanera està ocupada per blocs d’habitatges i industries i el seu sector sud forma pràcticament una conurbació amb Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Només li resta un sector de conreus i algunes antigues masies als pendents de la Serralada Litoral, vers Sant Jeroni de la Murtra, Bonavista o Canyet i els dos Pomars.

El centre històric és a Dalt de la Vila, que correspon a l’emplaçament de l’antiga Baetulo romana, i al sector anomenat «El Centre». A l’inici de l’edat mitjana era un lloc de diversos dominis senyorials i feudal fins que en el segle xvi assolí un règim municipal, del qual participaven els ravals tradicionals de Badalona: Canyet, Llefià i Pomar.

El creixement demogràfic, social I econòmic que portaria a la ciutat actual va iniciar-se a la segona meitat del segle xviii. De l’antic oppidum romà s’han trobat restes d’un temple i altres restes a Dalt de la Vila, davant de l’església de Santa Maria. També s’han trobat restes d’unes termes romanes i de muralles amb torres i portal vers el lloc on hi ha l’actual edifici del museu.

Entre els molts elements de l’època romana hi ha el nu femení anomenat «la Venus de Badalona», guardada al Museu de Barcelona, així com làpides, restes d’escultures i altres elements arqueològics importants. Les troballes recents es guarden al museu municipal, un edifici modern construït sobre les termes romanes i inaugurat l’any 1966.

Entre els edificis més remarcables hi ha l’església parroquial de Santa Maria, bastida el segle xvii sobre el solar d’edificacions religioses més antigues i que ocupava el primitiu temple romà, del qual han aparegut vestigis.

Propera a l’església hi ha la Torre Vella, antiga casa dels Santcliment, senyors de Badalona a l’època medieval. Es tracta d’un casal molt transformat amb estructures gòtiques i una façana renaixentista.

El modernisme està representat per dues interessants obres de Joan Amigó i Barriga, que fou arquitecte municipal de la ciutat. Són les cases Pavillard (1906), a l’avinguda de Martí Pujol, núm. 23-25, i la casa Enric Mir (1908), a l’avinguda de Martí Pujol, núm. 45- 47. Tenen, dins d’un llenguatge modernista, clares influències de la Secessió vienesa i, fins i tot, de l’escola de Glasgow.

A la ciutat trobarem altres edificis modernistes, com l’Asil i Col•legi de Sant Andreu, obra de Francesc Rogent (1889), la Casa Agustí, de Lluís Domènech i Montaner (1893) i Can Gusi, de J. A. Pons i Barret (1899).

Dins del programa d’obres olímpiques (1992), el Palau d’Esports (1987-1991), a l’av. d’Alfons XII, s/n, obra dels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius, és un magnífic edifici, resolt amb una aparent simplicitat i puresa formal, destinat essencialment a la pràctica del bàsquet, esport «nacional» de la ciutat.

Entre els edificis històrics més interessants destaquen la masia fortificada Can Canyadó (segles xv-xvii), declarada monument historicoartístic el 1974, Can Miravitges, a Pomar de Dalt, un edifici del segle xviii, propietat del municipi i dedicate a fins culturals, Can Cabanyes, una masia del segle xvii amb una façana neoclàssica, el Castell de Gotmar o Cal Comte, una masia fortificada del segle xv ampliada i transformada a principis del segle xx, i la Torre Mas Ram, entre altres.

L’element històric més notable és l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra o Sant Jeroni de la Vall de Betlem, fundat el 1416 per un mercader de Barcelona, Bertran Nicolau. Era de frares jerònims i va subsistir fins a l’any 1835.

Font: Generalitat de Catalunya