Autor: Xavier Figuera
Casa Sisquet, Montcortes
Baix Pallars
Amb aquest nom, que es presta una mica a confusió amb el de la comarca del Pallars Jussà, es denomina l’agrupació dels municipis de Gerri de la Sal, Peramea, Baén i Montcortès de Pallars, feta l’any 1969.
La seva capital és la vila de Gerri, situada a la vall de la Noguera Pallaresa, entre el pintoresc estret de Collegats i l’estret d’Arboló.
L’estany de Montcortès, un petit llac natural de gran bellesa, és digne d’ésser visitat.
La vila de Gerri, capital del municipi, té al costat una font d’aigua salada, que li va donar el cognom, i de la qual s’extreia la sal fins fa poc. L’aiguat de 1982 va destruir la major part de les salines, però encara se’n conserven algunes.
És una vila típica, declarada conjunt històric l’any 1995, amb una placeta en part porticada i l’edifici de la Casa de Sal o l’Alfolí de Gerri a la part alta, que es va formar enfront del monestir de Santa Maria de Gerri.
Després de travessar la Noguera Pallaresa a través d’un antic pont refet moltes vegades s’arriba a l’església de Santa Maria de Gerri, un important monestir benedictí fundat de nou l’any 807 sobre els fonaments d’un d’anterior. Fou l’abadia més important del Pallars i va subsistir fins al 1835; des de 1995 és MHA.
També és digna d’ésser visitada la vila de Peramea, declarada conjunt històric el 1996, estesa entre el seu antic castell i la torre dels Colomers. Manté el traçat d’una vila medieval amb dos portals d’accés i antics carrers porticats. En part es troba en estat ruïnós, però recentment se’n recuperen vells casals.
Font: Generalitat de Catalunya
La seva capital és la vila de Gerri, situada a la vall de la Noguera Pallaresa, entre el pintoresc estret de Collegats i l’estret d’Arboló.
L’estany de Montcortès, un petit llac natural de gran bellesa, és digne d’ésser visitat.
La vila de Gerri, capital del municipi, té al costat una font d’aigua salada, que li va donar el cognom, i de la qual s’extreia la sal fins fa poc. L’aiguat de 1982 va destruir la major part de les salines, però encara se’n conserven algunes.
És una vila típica, declarada conjunt històric l’any 1995, amb una placeta en part porticada i l’edifici de la Casa de Sal o l’Alfolí de Gerri a la part alta, que es va formar enfront del monestir de Santa Maria de Gerri.
Després de travessar la Noguera Pallaresa a través d’un antic pont refet moltes vegades s’arriba a l’església de Santa Maria de Gerri, un important monestir benedictí fundat de nou l’any 807 sobre els fonaments d’un d’anterior. Fou l’abadia més important del Pallars i va subsistir fins al 1835; des de 1995 és MHA.
També és digna d’ésser visitada la vila de Peramea, declarada conjunt històric el 1996, estesa entre el seu antic castell i la torre dels Colomers. Manté el traçat d’una vila medieval amb dos portals d’accés i antics carrers porticats. En part es troba en estat ruïnós, però recentment se’n recuperen vells casals.
Font: Generalitat de Catalunya
Dades de la Població
Població 2014 361 hab. | Densitat 2,80 hab/km2 | Superfície 128,80 km2
Altitud 591 m