|
Les condicions climàtiques del Delta de l'Ebre el fan ideal per al conreu de cítrics. En especial, les clementines de la zona tenen una elevada qualitat, que ha fet que assolissin el reconeixement de la IGP. Les varietats que inclou aquesta certificació són les mandarines de les varietats clementina fina, hernandina i clemenula.
|
Originari de Tortosa, recentment s'ha incorporat a les especialitats dolces de les poblacions veïnes. Es tracta d'un cóc poc gruixut, cremós i de gust molt suau.
|
|
De recent creació, aquesta especialitat dolça ha esdevingut en pocs anys una senya d'identitat culinària de la vila.
|
|
També dita coca de 'iema', és una coca que es fa en aquesta població gironina des de fa dècades.
|
|
La coca de Llavaneres és un pastís típic d'aquesta vila, on es va començar a fer a principis dels anys 1960 vinculat a la revetlla de Sant Joan.
|
|
Coca adobada dolça associada a les celebracions que ha perviscut en aquesta localitat tarragonina, convenientment modificada a partir de la dècada dels seixanta i comercialitzada per un pastisser de Perafort.
|
|
De nom científic "Brassica oleraceam", aquesta col d'hivern es conrea tradicionalment a Osona, afavorida pel clima fred, i és especialment gustosa.
|
|
La coqueta de sagí és una coca tradicional que abans es reservava per a les festes majors. Presenta diverses formes i lleus variacions de la recepta base en funció de la localitat, però totes tenen en comú la presència d'aquest greix animal.
|
|
Es tracta d'unes galetes seques creades durant la dècada de 1980 per dotar a la vila d'un producte propi que honorés la tradició castellera de Valls.
|
|
És la més apreciada i popular de les varietats tradicionals d'escarola que es conreen als horts catalans. De mida petita i de baixa productivitat, les seves millors produccions s’obtenen en hiverns freds i secs.
|
|
Espàrrec blanc i rodó que creix als camps del Baix Llobregat i que deu gran part del seu coneixement a la fira especialment dedicada que es celebra a Gavà des del 1932.
|
|
Es tracta d'unes especialitats dolces inpirades en la Mare de Déu del Claustre i creades durant la dècada dels 1960 per dotar a la ciutat d'un producte de record vinculat a la seva patrona.
|
|
El fajol és la planta Fagopyrum esculentum, tot i que agropecuàriament i gastronòmicament se li dóna un tractament de cereal. A les cases de pagès de la Garrotxa i del Pla de l'Estany se n'acostumava a fer farina i estava molt lligat a les èpoques de carestia i a l'hivern.
|
|
També conegut com a banyolí, és una varietat de fesol típica del Baix Empordà i del la de l'Estany i conreada des de molt antic. Tot i que la seva producció orientada a la comercialització s'havia anat reduint, gràcies a l'esforç per promocionar els productes de la zona per part d'alguns restauradors se n'hadinamitzat el seu cultiu.
|
|
Les mongetes de Santa Pau, conreades en els sòls volcànics propers a aquesta localitat, són de l'espècie Phaesolus vulgaris, en concret de la varietat de tavella grisa. Conreades durant molt anys només per l'autoconsum, avui en dia són molt apreciades per la finor del seu sabor i pel poc temps de cocció que necessiten.
|
|
Ben adaptades a les característiques de l'horta lleidatana, a la població d'Alguaire, les Figues de Coll de Dama, una de les varietats d'aquesta fruita més valorades, han passat de ser un cultiu complementari al conreu principal.
|
|
També anomenades flaones de Sant Pau, són unes pastes farcides dolces i consistents que es preparaven des de l'Edat Mitjana en algunes viles empordaneses els dies de festa grossa.
|
|
Forma part dels formatges artesans recuperats a partir de la dècada dels 80. Aquest, en concret, s'elabora a la serralada del Montsec.
|
La història del formatge d'aquesta DOP arrenca a principis del segle XX, de la necessitat de reestructuració agrària provocada per la fil·loxera, que va fer que augmentés el nombre de pastures. Al 1915 es va formar la Cooperativa Cadí, on es va començar a elaborar aquest formatge tendre i cremós a partir de la llet de la vaca de raça frisona.
|
|
La pesca comercial de la galera, Squilla mantis, es desenvolupa en el Mediterrani a les proximitats de la desembocadura dels rius més importants. En podem trobar per tota la costa catalana tot i que destaquen per la seva qualitat els exemplars de la zona del Delta de l’Ebre.
|
|
Des de fa més d'un segle a Santa Coloma de Farners s'elabora un assortiment molt variat de galetes de noms, gustos i formes diversos: teules o barrets de capellà, delícies, torpedos, virolets, canotillos, crocants, ametllats, pralinets...
|
|
És un producte típic i molt significatiu de la ciutat de Tarragona, derivat dels tradicionals vanos, un tipus de neula amb aquesta forma característica. Reben el nom de Maginet, en honor d'un personatge de ficció que va popularitzar una emissora de ràdio de la ciutat durant la postguerra.
|
|
Identificada com a raça a principis del segle passat, la varietat Vilafranquina negra va estar amenaçada d'extinció fins que es va encetar la seva recuperació a partir de 1980.
|
|
La gamba de Palamós és la més popular de les pescades a Catalunya i deu el seu renom a la qualitat que adquireixen les poblacions d'aquesta espècie a les aigües litorals de l'Empordà.
|
|
La garoina és l'equinoderm Paracentrotus lividus, de forma esfèrica i cobert de punxes, que es troba a tota la Costa Brava i a l'Alguer (on se l'anomena Bogamarí). Tradicionalment s'organitzaven les "orisades", menjades populars a les platges o cales on l'element central era la garoina.