|
Típiques de Tortosa, són unes pastes menudes i seques que, segons la tradició, van ser creades al segle XV per alleugerir els dolors estomacals de Benet XIII, el Papa Luna, i van contribuir a la seva longevitat.
|
|
Embotit tradicional del Pallars i de l'Alta Ribagorça, fet amb carn de xai, la recepta del qual es remunta al segle XV. Tot i que al Pallars Sobirà va estar a punt de desaparèixer, aquest producte s'ha reculerat i revalorat en els darrers anys.
|
|
Especialitat dolça típica de la localitat de Sant Hilari Sacalm, creada cap a mitjans del segle XX. El seu nom està inspirat en un personatge popular de la vila, Jaume Traveria i Riera.
|
|
Molt apreciat a les Terres de l'Ebre, aquest llagostí és ingredient habitual a les receptes de cuina de la zona.
|
|
Els llardons són un producte obtingut del greix de porc i és d'ampli consum a tot el territori, sobretot durant les festes de Carnaval, quan s'elabora la tradicional coca de llardons.
|
La Indicació Geogràfica Protegida Llonganissa de Vic regula l'elaboració del producte propi de la Plana de Vic, les especificitats climàtiques de la qual confereixen a l'embotit, durant el procés de maduració, un sabor exclusiu i peculiar.
|
Les condicions climàtiques i orogràfiques del Maresme repercuteixen favorablement en la qualitat de les maduixes que s'hi produeixen. A partir de la dècada de 1960 es va produir una gran explosió de la producció de maduixes a la comarca, però a partir de 1980 comença a davallar davant la competència d'altres zones productores.
|
|
Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar Egeu, al sud de Grècia, des d'on sembla que va ser importada.
|
La producció comercial d'aquesta mantega, feta amb llet de vaques de raça frisona, es va iniciar el 1915 quan es va formar la Cooperativa del Cadí. El temps de maduració de la nata, juntament amb l'alimentació de les vaques i el clima de la regió, donen a aquesta mantega el seu olor i sabor característics.
|
|
La població d'El Perelló és coneguda amb el nom de 'el poble de la mel' per la gran quantitat d'activitat apicultora, moltes vegades lligada a una indústria familiar, que s'hi desenvolupa i per la qualitat de la mel que s'hi elabora des del segle XIX. És la zona productora de mel més important de Catalunya.
|
|
És una varietat de meló adaptada als conreus d'horta de secà de les comarques de la Plana de Lleida i el seu cultiu, tot i haver patit una recessió als anys 1990, s'ha dinamitzat a través d'algunes iniciatives locals.
|
|
El menjar blanc és un producte molt antic que ja es troba recollit en el Llibre de Sent Soví, datat al segle XIV. Present a les comarques tarragonines, el menjar blanc ha esdevingut a Reus un producte típic d’hivern.
|
|
Els merlets són una especialitat dolça de la localitat de Montblanc, molt arrelats en aquesta població, que va començar a elaborar una pastisseria a mitjans del segle XX.
|
|
Producte de pastisseria propi de la població de Ripoll que, segons la tradició, es basa en uns pastissets creats al segle IX en honor a Sant Eudald, i que es va recuperar durant la primera meitat del segle XX per dues pastisseries de Ripoll.
|
|
Aquesta llegum és autòctona del municipi de Castellfollit del Boix i el seu conreu es coneix des del segle XVI. Posseeix la denominació comarcal de producte alimentari del Bages des del 1994.
|
|
El cultiu d'aquesta varietat de mongeta al Collsacabra és força recent, no té més de cinquanta anys de vida. Va substituir la mongeta habitual de la zona, coneguda com a mongeta de la Serra. La seva producció és molt escassa i està en regressió.
|
El reglament d'aquesta DOP protegeix les mongetes de la varietat "ganxet", seques o cuinades en conserva, que compleixin en la producció, l'elaboració, la designació i la comercialització tots els requisits que exigeix el plec de condicions i la resta de la legislació vigent.
|
|
És un vi dolç de gran anomenada molt arrelat a aquesta població tarragonina, dins de la DO Tarragona, que ha acumulat diversos premis en els darrers anys.
|
Especialitat dolça típica de les comarques pirinenques i que es feia per aprofitar les restes de la producció de mel fixades a les bresques.
|
Aquest mol·lusc és un dels productes més apreciats del Delta, i es beneficia de la depuració i riquesa biològica de les seves aigües. En els inicis de la seva comercialització, als anys 1940, es recollien de les roques, però actualment es crien en vivers artificials a les costes del Delta.
|
|
És un conreu d'hivern, molt resistent a les temperatures extremes, característic d'algunes poblacions de la Cerdanya.
|
|
Originàriament era un producte conreat a les cases de pagès com a recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Avui en dia, és un producte de prestigi, apreciat pel seu sabor delicat.
|
El Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques amb més tradició i importància en l'elaboració d'olis a Catalunya. Les varietats admeses en aquesta DOP són: morruda o morrut, sevillenca (ambdues originàries de la zona) i farga.
|
L'oli de l'Empordà és un oli de qualitat basat en varietats autòctones de la zona, com l'argudell, la corivell o la verdal, i les arbequines. La seva distinció com a Denominació d'Origen Protegida (DOP) es troba actualment en fase de reconeixement comunitari.