|
Beneficiada per les peculiaritats orogràfiques i d'insolació de l'horta de Lleida, la producció d'aquesta fruita dolça en aquestes comarques s'orienta cada cop més cap al cultiu de qualitat, la qual cosa aporta prestigi a les seves pomes.
|
|
El conreu de pomes a les comarques gironines s'origina al segle XIV per a l'autoconsum i és a partir dels inicis del segle XX quan s'estén la seva producció orientada a la comercialització. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d'acord amb les normes de producció integrada per a pomes, amb mètodes que respecten la salut humana i el medi ambient i es recullen quan l'estat de maduresa del fruit és l'adequat amb la major cura i rapidesa possible.
|
|
L'anomenat préssec d'Ordal es cultiva al municipi de Subirats i és una fruita d'excel·lents qualitats aromàtiques i gustatives.
|
|
El clima de la Ribera d’Ebre permet que la fruita dolça, i en concret el préssec, tingui una coloració i un sabor intens i fa que maduri abans que en altres zones del país. Benissanet i Miravet són els principals centres productors d'aquest préssec.
|
Les punyetes van ser creades fa unes dècades a Roquetes seguint les tradicions de la cuina dolça de les Terres de l'Ebre, i gaudeixen d'una bona acceptació. Antigament a Roquetes feien uns punys de puntilla que es cosien als gipons dels pagesos i pageses que rebien el nom de punyetes i que podrien ser la inspiració de la forma i el nom d'aquests pastissets.
|
|
Com el mató, aquest formatge fresc, ben diferenciat de qualsevol altre dels formatges d'aquesta família, està representat per un nom de coneixement i designació popular. La seva elaboració actualment segueix el procés tradicional i, tot i que la seva base és l'elaboració de mató, l'acabat varia molt d'uns formatgers a altres.
|
|
El recuit és un formatge fresc senzill i gustós, que troba la base de la seva qualitat en la llet que s'usa per elaborar-lo. Avui en dia l'elaboració de recuit a la manera tradicional s'ha recuperat des de fa menys de dues dècades per part d'alguns elaboradors que l'elaboren amb llet d'ovella.
|
|
Són una especialitat dolça que antigament es feia només pel Nadal, l¡'origen del qual es situa a finals del segle XIX.
|
|
Són unes pastes seques lligades a la parròquia de la Mare de Déu del Coll de les Sabines, patrona de Cervera. Des del seu origen han estat un producte elaborat a les fleques i pastisseries.
|
|
És un tortell tradicional de Mataró que es consumeix el 28 d'octubre, diada de Sant Simó, considerada la segona festa major de la població. Els mariners de Mataró invocaven el Sant davant el perill de tempestes, d'èpoques de captures escadusseres i, fins i tot, davant de l'atac de corsaris.
|
|
El salsafí és una arrel similar al nap, però de gust més fi, típica de les hortes gironines que ha viscut esforços de revitalització en els darrers anys.
|
|
Varietat de pa tradicional de les Terres de l'Ebre, de consum quotidià, que era el primer que es fornejava en ser adequat per les temperatures altes.
|
|
Pastisset en forma de tap que s'elabora a la població de Cadaqués des del segle XVIII.
|
|
Mol·lusc petit bivalve, de forma triangular, el consum de la qual està lligat a la Costa Brava des de fa segles, ja que formava part d'un receptari de cuina catalana del 1520.
|
|
Producte artesanal elaborat a Xerta des de fa més d'un segle, similar a un torró però circular o triangular.
|
La tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients, com l'avellana, es va poder mantenir la producció artesana.
|
|
La Tortada de Banyoles és un pastís de tipus bescuit creat per una pastisseria de la ciutat fa 161 anys que s'ha convertit en una de les postres més tradicionals de la comarca.
|
El Tortell d’Olot, d’anís o matafaluga, és un dolç típic que encara podem trobar en algunes fleques olotines.
|
|
Aquest peix ha format part tradicionalment de l'alimentació als Pirineus, on s'aprofitava la seva abundància als torrents que alimentaven el Segre o els Noguera. Avui en dia la major part d'aquests salmònids prové de piscifactories a causa de la regressió de l'espècie amb la desaparició de part del seu hàbitat, tot i que en els darrers anys s'està fent un important esforç de recuperació.
|
|
Més conegut amb la denominació de trumfa de Camprodon, aquest tubercle està molt arrelat a l'alimentació de la comarca i el seu conreu es remunta a finals del segle XVIII. A partir de 1950 el cultiu de la patata al Ripollès va experimentar una forta davallada fins a la primera meitat del 1990, quan es va reimpulsar.
|
|
És una conserva derivada de la matança del porc que fins fa ben poc es feia només a l'àmbit domèstic i no se'n produïa per vendre.
|
|
La vila d'Agramunt té una llarga tradició d'elaboració de xocolata que arrenca a finals del segle XVIII i és una de les especialitats més reconegudes de la vila. Tot i que s'han mecanitzat algunes parts del procés, es mantenen els mètodes artesanes d'elaboració.
|
|
El xolís és un embotit de porc elaborat a les cases de pagès del Pallars amb les millors carns d'aquest animal obtingudes durant la matança, entre desembre i gener, i que admet un llarg període de conservació.
|
|
Aquesta especialitat dolça es va originar a la ciutat de Girona cap als anys 20 com a fruit d'una adaptació local d'un pastís francès de nom 'chou à la créme'. Actualment és una pasta ensucrada que també es fa fora de Girona, però els gironins són més valorats pel sabor i seguiment de la fòrmula genuïna.